La precampanya més extranya

Els polítics espanyols viuen hores baixes, el grau de desconfiança que inspiren als ciutadans està baix terra, huit de cada deu ciutadans descriuen la seua confiança tant amb Zapatero com amb Rajoy, de “poca” o “ninguna”. Tant el President del Govern, com el líder de l’oposició, segons estudis de Metroscopia, mantenen un balanç de desconfiança del 84% i 80% de la població respectivament. Líder de l’oposició i cap del govern desgastats per igual.

Sortir viu d’aquest desgast passa per una adequada estratègia, mostrem alguna de les possibles claus a nivell local:

Renovar-se o morir, a Alcoi tant PSPV-PSOE com EU- l’Entesa han entés bé el missatge. La desafecció ciutadana cap a la política s’incremente conforme aquests passen més anys treballant en aquesta, la política no és una feina, és un servei, és el plantejament generalitzat.

Els socialistes alcoians presenten una llista bàsicament renovada, i un candidat que des de fa un any era quasi un desconegut i que ha aconseguit fer-se visible en el panorama sociopolític alcoià amb, no se sap bé si, infortunis o acerts com Ara parla Francés, i tant que va fer parlar

EU-L’Entesa presenta una llista amb un 60% d’independents, ben qualificada i que ha sorprés amb fitxatges com Jordi Tormode número dos, jove i relacionat amb el món de l’empresa molt ben qualificat o Cristian Santiago, un altre jove, capità del Patín Alcodiam i llicenciat en Sociologia.

Rafa Carbonell en aquest cas ha estat baix en quant a expectatives davant una llista més bé fluixa o menys vistosa en comparació a les d’EU o PSOE de tall molt més renovador.

La llista del PP no era res nou que anava a ser una llista continuista, Miguel Peralta al capdavant de la confecció ja donava a entendre que la situació anava a estar ben lligada i l’hermetisme amb el qual s’ha tractat la confecció ha sigut màxim. Carmen Payá com a independent és possiblement el fixatge més cridaner, resultant un poc inquietant el fet de encapçalar una llista sense ninguna regidoria pactada, en declaracions a Radio Alcoy afirmava que no sabia quina funció anava a ocupar. Dóna que pensar que s’ha elegit un nom per davant d’una gestora.

La conjuntura, en aquest cas és el Partit Popular d’Alcoi parteix d’una conjuntura poc favorable. Davant un PP autonòmic que presenta com a inexorable el seu triomf al País Valencià és molt més que probable que a Alcoi, una ciutat de llarga tendència progressista, existisca una possible tendència a renovar de govern.

El PP alcoià pateix un desgast visible, el basar el seu últim govern en projectes summament conflictius com l’Hotel de la Font Roja, el camp de golf, dels quals no se sap res, o la Canal, que es plantejava per part del PP com la clau per a la recuperació econòmica, no ha ajudat a crear una visió optimista en quant a la gestió de govern. Altres projectes com el Bulevard, declarat inviable econòmicament per la interventora municipal o la sentència de la Rosaleda també mostra una falta greu de responsabilitat política, d’un projecte que ha sigut il·legal des del seu inici de l’execució i que, inexplicablement, s’ha pres per part del PP com una victòria. El Transport Universitari també es pot entendre com una incapacitat de resolució viable i tranquil·la que ha  anat destapant una gestió municipal més bé fluixa i poc eficient i, en aquest últim cas, un cabeza de turcomolt clar, el regidor de joventut Jordi Gisbert que no opta per repetir seient. 

Una campanya basada en propostes. Estem veient, una campanya fortament constructiva per part de l’oposició. EU-l’Entesa ha encapçalat un sac de propostes amb dos projectes ben interessants: Tossals i Molins i Projecte Riquer. I molt desmarcat de propostes i amb una campanya molt tranquil·la encontrem al PP, repetint la promesa que des del 2000 porta al seu programa, La Canal. Una campanya del PP que es llig en un àmbit electoral desfavorable, ja que són la majoria de les enquestes les que mostren un descens dels regidors del PP amb la conseqüent pèrdua de la majoria absoluta que li sustenta el govern. Una campanya discreta per tal de no alterar l’opinió general d’un govern estatal desgastat i gris, i per no mobilitzar al votant progressista -majoritari a Alcoi- i assegurant-se mantindre a gran part de l’electoral conservador, un electoral tradicionalment molt disciplinat amb el vot. 
No és nou que tant PP com PSOE disposen d’enquestes, i no sols una, dins les seues seus, és ací quan em sorgeix la sorpresa, poc o molt poc se sap d’aquestes, serà que no els és tant favorable com esperen que siguen? Serà que ambdós partits perillen en perdre vots transvasats, en majoria, tant a BLOC, EU i l’abstenció? Aquesta situació em fa pensar que sí.

Ara bé, ens encontrem davant una campanya electoral molt inusual, amb unes festes de Setmana Santa apegades a maig i les festes de Moros i Cristians a una setmana de les eleccions fan vaticinar una campanya diferent, inusual, on podrà cabre la possibilitat d’encontrar-nos un Alcoi en festes amb subtileses polítiques, perquè per davant va la festa. Una campanya plena d’incerteses, amb un calendari estret que portarà a les candidatures a fer un treball intens i express. Ningú sap com va a esdevindre la campanya davant tal infortuni polític que pot portar a molts partits a una manca de previsió bastant explícita. Serà tot un repte per als polítics canalitzar aquest desavantatge i d’ells dependrà revertir-lo.

* article publicat a  ARAMULTIMÈDIA.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s