L’any fatídic de Sedano

El conte de mai acabar, des de 2008 ve portant cua, i qué cua. A Sedano i al Partit Popular alcoià per extensió, els ha passat factura la seua vinculació flagrant al ripollisme i l’enemistat amb el sector campista, emportant-se per davant tant a Amparo Ferrando com a Trini Miró. El Partit Popular alcoià viu una convulsa activitat interna,  que s’enten molt bé amb una frase amb la que ho descrivia un amic: “tots volen escriure la partitura però ningú vol ser el director”. No és ninguna sorpresa el continu desgast de Sedano, el qual va perdre la confiança ni més ni menys que de 4.534 electors en les eleccions municipals de 2011 respecte a les anteriors de 2007. D’allò no es va escoltar ninguna autocrítica -mal no hagués vingut-. Tampoc les contínues anormalitats dels populars ajuden a calmar aigües.

Des de 2008 el conflicte entre Ripollistes i Campistes no ha parat de donar titularsEls campistes es donen per guanyadors de la batalla, a pesar de la desaparició flagrant de Francesc Camps del panorama polític i mediàtic, i que amb l’arribada de Fabra van haver d’alguns que van recobrar esperances.

Des del PP, que ens ha dut a una situació d’oposició ‘sense’ el PP, com molt bé descrivia Jordi Orts. A Alcoi s’ha creat una inoperància total per part de l’oposició degut a les lluites intern

Sedano, ja en juny amb les eleccions municipals celebrades, va eixir per la porta de darrere molt segurament degut a la incredulitat d’haver perdut unes eleccions que donava per guanyades de carrer. Fracasos polítics com La Canal, per descomptat, no van ajudar a atorgar credibilitat a la paraula de l’exalcalde, per mencionar-ne sols un. La segon gran derrota de Sedano es va donar poc temps després, quan va renunciar a la pugna per ser diputat provincial

Molts són els que conten que Sedano confiava en que el tripartit no prosperara més de tres mesos i que ell tornaria a ser alcalde. Tot el contrari i conscients de la dificultat que deu entaular la gestió d’un govern amb tres partits, el que significa tres formes diferents de comprendre la gestió municipal, el tripartit ha avançat sense massa complicacions.


La situació des de 2008 no ha parat de donar voltes
, fins que 2011, s’ha convertit en un any fatídic per a Sedano. Es va aventurar a denunciar la “deslleialtat” d’Amparo Ferrando, a la que va acusar de demanar el vot per al BLOC en les passades eleccions municipals, pel contrari campistes alcoians van tindre que eixir a fer pegada de cartells per a les eleccions autonòmiques. En el mateix comunicat el President del PP alcoià va demanar que s’exclogués a Amparo Ferrando de les llistes del PP al Congrés i que se l’expedientara, a més d’afirmar que era just que eixe lloc l’ocupara el seu inseparable Miguel Peralta.

La intenció de Sedano es coneix, cada dia que continue al capdavant del partit és un dia guanyat. Ja a mitjans d’octubre ja hi havien membres del mateix Partit Popular que percebien que la renuncia de Sedano no es faria esperar, però es van equivocar. Ni va renunciar en juny, ni ho ha fet a novembre ni ho vol fer a pesar de que al PP d’Alcoi es comencen a moure fils per acabar amb un cicle que està fent-se massa ampli.El “castigo ejemplar” que titulava J. Llopis a un article, se li ha tornat totalment en contra a Sedano, arribant a crear autèntiques escenes de cinisme.

* també publicat a ARAMULTIMEDIA.

Anuncis

Un pensament a “L’any fatídic de Sedano

  1. Retroenllaç: El conflicte que obri en canal al PP « EL CANTÓ PINYÓ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s