Sedano s’agafa a la cadira

Malgrat la derrota del 22M, Jordi Sedano es resisteix a abandonar la direcció del Partit Popular d’Alcoi, empenyat en conduir i fins i tot protagonitzar el procés de renovació interna.

Vaig descriure el 2011 com l’any fatídic de Sedano. Però ja sabem el dit, “any nou, vida nova,  l’ex Alcalde no es rendeix i es disposa a presentar-se a la reelecció com a President del PP alcoià. Els més de 4.500 vots perduts a les eleccions municipals deuria replantejar l’estratègia interna del Partit Popular i del propi Sedano, no ara, fa més de mig any.

Els ciutadans alcoians, a pesar de la tendència generalitzada de donar la seua confiança al PP a les eleccions municipals, autonòmiques i posteriorment estatals, a Alcoi va estar una tendència invertida, expressant que el PP no era percebut, al menys com abans, com una opció de govern sòlida. Aquest fet, que deuria haver-se pres com a succés conjuntural per part del PP, mostra un missatge inequívoc de que el PP deu detindre’s a pensar molt seriosament les raons que expliquen la seua contínua pèrdua de confiança entre la ciutadania alcoiana.

Tant PP com PSOE, durant anys, han estat obviant al teixit social que els amarava i han optat per replegar-se en les seues seus fins i tot allunyant-se de la seua militància base. Un procés d’al·lusió que ha tingut com a conseqüència una pèrdua progressiva de capital humà que hui en dia dificulta greument la renovació i el relleu sobre bases fermes.

Ni el PP deuria escudar-se en que va aconseguir el major número de vots, perquè en va pedrer més del 35% respecte als anteriors comicis. Ni el PSOE en que ha tocat fons, perquè no és gens clar.

Fa temps que el PP devia haver-se enfrontat a un debat profund i a realitzar un replantejament de la pròpia política, tant interna com externa.

Problemes com l’atur, que mai han deixat de ser un problema seriós a Alcoi i que sembla ser fins i tot una infermetat crònica, com demostra una gràfica elaborada pel BLOC Alcoi, l’atur amb Sedano no ha fet més que pujar inclús en temps de bonança econòmica. Decisions com la construcció del Bulevard, amb un cost elevadíssim, 27 mil·lions d’euros, que hipotecaria a la ciutat durant 20 anys, mentre el regidor d’hisenda, Sanus anunciava un dèficit de 4,4 M d’euros que després va resultar ser major.

El primer desafiament del PP alcoià deu ser teixir una nova majoria donant les respostes que no ha donat durant 11 anys de govern a una societat que ha acabat per sentir-se enganyada i farta. Deu proposar un programa i una agenda pròpia i creïble per abordar els problemes de la ciutat, dels alcoians i alcoianes i no un desguisat de propostes sense planificació i sense recorregut comú i consensuat. Deu oferir i afrontar el tabú de la transparència administrativa i política amb la qual tant ha conviscut en els últims anys. Escoltar a la ciutadania i rebre a totes les parts, lluitar per la creació de pactes de consens, un principi d’autoexigència democràtica.

A més, i molt important, frenar l’augment d’apatia ciutadana i reprimir expressions, massa freqüents, de cinisme polític. Per a això cal que el PP d’Alcoi renuncie a la seua actual estructura, els seus dirigents deuen propiciar voluntària i generosament la renovació d’un partit que porta massa anys desgastat per lluites internes i que ara mateixa es manté invisible degut a aquestes lluites.

En aquests moments la situació de convulsió evidencia a una organització que respon a un model de partit trencat, hermètic, vell, trasnuitat… en actituds, en formes i visions. Són ja massa els dirigents del PP alcoià sense biografia laboral pròpia que entenen ja la política com un ofici i no com un servei públic.

L’última llista del PP va demostrar el “más de lo mismo” al que no volien renunciar, no per un equip cohesionat, no per una gestió exemplar a les esquenes o mèrits, sinó més bé per lluites i interessos interns. Aquestes són símptomes de la gran distància entre els polítics i la ciutadania, que demana renovació, limitació de càrrecs, austeritat política, exemplaritat, honestedat, bé comú.

Deuria ser la mateixa militància del PP, sense por i obertament, la que reclame un nou procés de rejoveniment (res té a veure amb l’edat, sinó amb les formes i valors) que porte al PP alcoià a treballar per la ciutat i pel seu electorat, que s’allunye de les distàncies internes i que treballe per un Alcoi pròsper. Que de les paraules que fa gala Sedano es convertisquen en realitats i que, a més, deu comprendre que ja no te la legitimitat moral per continuar al capdavant d’un partit que ha ferit de mort.

Un punt d’inflexió necessari i que du massa temps aplaçant-se, que no hauria de solucionar-se solament mitjançant estatuts i reglaments convencionals, sinó que requereix de treball extra, d’esforços per cohesionar i per deixar pas a la renovació.

Hi ha massa gent esperant una senal de maduresa del PP, per als votants, però també per als no votants -entre els quals m’incloc-. Ja és hora de que Sedano i companyia siguen sincers i conseqüents, que deixen pas a noves fórmules, que obrin finestres i portes per donar pas a un procés reconstituient amb nous aires.

*publicat a ARAMLTIMÈDIA 13/01/2012


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s