Entrevista a Vinila von Bismark: “Pose un peu a l’escenari i sóc altra”

Personatge i persona. Minuts abans de l’actuació i al camerino, és on les fronteres entre aquestos dos conceptes es dilueixen de manera més natural. Ho vam comprovar el dijous passat a l’entrevista amb Vinila von Bismark, que actuava juntament amb la banda The Lucky Dados al Teatre Calderón.

En el moment en el que es va realitzar l’entrevista, Vinila es trobava a mitjan transformació, al bell mig entre el personatge i la persona, entre Irene López Mañas i Vinila von Bismark. Just en eixe moment es troba la vertadera essència d’un artista, siga en l’àmbit que siga. Ella, no amaga Irene López darrere de Vinila, ni utilitza aquesta última per a transformar-la en el seu alter ego a les antípodes del que ella és, com fan alguns altres. Ella, intenta potenciar i irradiar mitjançant Vinila, les plomes, maquillatge, vestits, la música i cert ambient basat en el burlesque, tota la forta personalitat d’Irene, fent-la realment la protagonista a l’escenari.

MAURO COLOMINA I ANDREA MORENO. ‘Vinila von Bismark’, el teu nom artístic. Assenyales a la teua web que el nom de Vinila ve donat al gran amor que sents per els vinils. D’on ve, aleshores, von Bismark?

IRENE LÓPEZ. Per la meua part aristòcrata alemanya.

MC i AM. Tens familia alemanya?

IL. (Riu) És mentira, m’agrada dir això i em quede tant agust.

MC i AM. Freddie Mercury es descrivia com a una persona vergonyosa i introvertida en la seua vida privada i en canvi quan eixia a l’escenari, ell mateix, reconeixia que s’alliberava i ‘obria la caixa dels trons’. Et sents identificada amb aquesta descripció?

IL. Sí, a mi em passa el mateix. De fet els amics que em coneixen diuen que em transforme de persona. Abaix sóc com una xica vergonyosa amb el meu món interior i després quan isc a escena em convertisc, pose un peu a l’escenari i sóc un altra.

A més porte des de molt petita, 8 ó 9 anys, en un escenari…

MC i AM. He llegit que tens una dilatada experiència artística…

IL. Sí, des de petita era competidora d’aeròbic. Els meus pares tenien un gimnàs amb bastant renom a Granada on feien exhibicions i campionats artístics. Jo era una ‘xaparreta’ amb 6 anys i estava junt ma mare participant en totes les exhibicions hagudes i per haver en Granada.

MC i AM. Punxes, com a DJ, des dels 14 anys…

IL. Així es…

MC i AM. A mi em ve la pregunta al cap de si ja, a eixa edat, quan et preguntaven “Què volies ser de major?” Què responies?

IL. Pues fixa’t que a eixa edat no tenia ni idea. Poc després em vaig clavar a estudiar moda. Vaig descobrir que no era el meu i me’n vaig adonar que realment el que volia fer era el que havia estat fent durant tota la vida, que era estar dalt d’un escenari.

Als 14 anys jo ja era una persona molt avançada a la meua edat. Quan estava a cinquè m’ajuntava amb gent d’octau. En eixa època jo era molt jove, molt precoç, la parella amb el que estava punxava. Vaig començar a provar amb techno. Em va resultar molt fàcil… una vegada eres ballarina i tens el beat (ritme) a les venes és molt fàcil.

MC i AM. Aquesta fama que tens t’agrada? Et sents satisfeta de que la gent et reconega pel carrer?

IL. M’agrada fer un art i que la gent el gaudisca, això és el que m’agrada. Amb el tema delfamoseo passe totalment, és a dir, em considere com una gitana dins d’aquest món. Vaig als esdeveniments perquè tinc que anar-hi, com mig obligada. Fins i tot no tinc televisió a casa, no tinc antena, fixa’t com d’apartada d’eixe món que estic.

MC i AM. En quins artistes diries que busques més la inspiració?

IL. Doncs de músics i grups com Brian Setzer, Stray Cats, Jonnhy Cash, Elvis, Wanda Jackson. Sobretot per a aquest disc amb els ‘The Lucky Dados’ m’he inspirat amb el rock an’ roll i el rockabilly.

MC i AM. Sobretot música dels 50-60, no?

IL. Sí, sobretot eixa època.

MC i AM. Et sents una nostàlgica d’eixa època?

IL. Sí, mira, la veritat és que ja estic preparant nou disc, que serà en solitari i la veritat que les influències d’eixe disc beuen del rock an’ roll però realment té altres tendències més obertes, no té un exercici d’estil tan pronunciat com el rockabilly amb ‘The Lucky Dados’.

MC i AM. Veig que no t’encalles en una sola disciplina i que fas allò que t’agrada i que t’ompli, no?

IL. Sí, faig el que m’abellix i el que el meu cos em demana. Fer alguna cosa pensant en el que li agrada a la gent no em mola gens. Viure a expenses d’això és una putada (sic).

MC i AM. Tornant a ‘The Lucky Dados’. Dius a la teua web que vas caure enamorada des d’un primer moment d’aquesta formació i vas sentir molta màgia. Cóm es propicia aquest enamorament tant sobtat?

IL. Vaig fer un burlesque show amb músics en viu i vaig contractar a Carlos López, membre de ‘The Lucky Dados’. Jo ja hi era una gran fan de la feina de Carlos, un dia em va convidar a anar a veure a la banda, vaig quedar enamorada i em vaig dir que tenia que fer un disc amb ‘The Lucky Dados’.

Em va agradar molt la energia que tenien, perquè a mi, a banda de la música, els músics tenen que transmetrem alguna cosa més. Per exemple si hi ha un bon músic que en l’escenari és un autèntic pal jo passe.

MC i AM. Cóm t’agradaria veure’t a curt-mitjà plaç?

IL. Pues, sincerament, igual que ara, feliç. Sobretot feliç i amb salud.

MC i AM. Per últim, quin seria el teu major assoliment professional, és a dir, allò que et portaria al cim de la teua carrera.

IL. Doncs fa uns anys era treballar en un musical i, de fet, ja estic treballant en un musical…

La veritat és que no m’agrada pensar molt en el futur, visc molt al present i pot ser el futur m’atabale. Simplement aspire a fer el que faig durant molts més anys. Ara mateixa estic bé i que dure, el que tinga que vindre ja vindrà.

*publicat a ARAMULTIMÈDIA 04/06/2012

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s