Una política de noves mires a Alcoi

La societat alcoiana durant un llarg termini de temps ens ha estat acostumada a legitimar, no sols amb el vot, el poder dels seus governants sense exigir una necessària rendició de comptes com a contrapartida. És ara, anys després, quan una veu majoritària es pregunta perquè es va permetre, sense una major resistència social, la urbanització de Serelles, la construcció del pàrquing de La Rosaleda o l’intent d’hipotecar-nos per un llarg temps amb el Bulevard.

També es plantegen qüestions com què podria haver passat si el Pacte de Progrés s’hagués fonamentat sobre un pacte realista, equitatiu i basat en polítiques i estratègies i no fonamentalment en un repartiment en calçador de regidories.

No fer-se preguntes. Això és el que ha caracteritzat a amplis sectors de la societat -no sols l’alcoiana- deixats endur per l’esperança i la il·lusió d’un canvi de Govern que trencara un trajecte de polítiques faltes de contingut i de planificació real en el passat.

No qüestionar es va convertir en un excés i en un luxe que en moments d’optimisme i de perspectives econòmiques favorables ens vam permetre.

A Alcoi no li convé fomentar més l’antipolítica, el cansament social i el desencant que ha vingut regnant amb el PP al Govern els últims anys i que han aparegut també esporàdicament a aquesta legislatura. No cal recordar les formes despòtiques als plenaris de les passades legislatures o les mesures polítiques faltes de consens i d’un projecte creïble que es fomentaven.

El nou Govern del PSPV i EU, amb una minoria inquietant, deu promoure, com ha intentat fer fins ara amb major o menor encert, el debat amb rigor i dades. Cal crear un projecte de futur creïble i reformat respecte al que es va presentar en el Pacte de Mínims al començ de la legislatura. Un nou acord de consens, no sols amb forces polítiques, que intenten transformar a la societat i a la ciutat. Serà necessari, en cas d’incompliments, la rendició de comptes i les explicacions oportunes per part dels responsables polítics.

La crisi econòmica deu ser una oportunitat d’incrementar la transparència i l’exigència cap a allò públic i cap a aquells que ho gestionen i administrem. Fomentar-ho de forma concloent i decisiva.

La crisi de Govern que es va desenllaçar amb la retirada de funcions de la regidora Anna Serrano si bé va ser una expressió contundent i ben rebuda en amplis sectors de la societat alcoiana va ser un acte d’eixida unilateral, presa per l’Alcalde únicament que denota una falta de cultura del consens entre polítics. Si bé el problema venia de llarg es deuria haver tractat aquest problema intern de forma deguda, seriosa i amb clares intencions de solucionar-lo. És possible governar de forma eficient amb un Govern de coalició bipartit, tripartit o tetrapartit però sols és factible fomentant la cultura política del consens, de la cerca de grans pactes i de solucions conjuntes.

Alcoi enceta una nova etapa, amb una oposició conservadora esquerdada, ocupada en lluites internes i una nova oposició progressista, la del BLOC, intentant recompondre’s del cop rebut i tractant de refer la seua estratègia ara que hi seran a l’oposició. La ciutat agrairà que el BLOC mantinga una oposició constructiva com la que Paco Blay va construir a l’oposició durant els governs del PP a Alcoi i que no pose traves a una gestió ja de per si dificultosa donada l’aritmètica al Plenari.

Hi ha marge de millora en la nostra política i els polítics deuen aspirar a desenvolupar-la i renovar-la constantment. En un moment en el que la política és cada vegada menys nostra i més d’àmbits i sectors supraestatals els municipis deuen trobar i anhelar que la ciutadania assumisca un paper protagonista i principal en la política.

Anuncis

Revista de Premsa: Un any de ‘triparty’

Es compleix any i pico de canvi de govern a Alcoi. Es va escollir un difícil projecte: un Govern de progrés format per tres partits (PSPV-PSOE, BLOC-Compromís i EU-L’Entesa), el que ha sigut batejat com a tripartit.

Toni Francés, Alcalde d’Alcoi, trau pit i vaticina per a les autonòmiques de 2015 un tripartit entre les forçes que governen a Alcoi i promet per a 2013 i 2014 una major aposta per la economia, el treball i la reactivació econòmica. A l’altra banda, l’oposició del PP continua vaticinant, com des de fa un any, la desaparició inminent del tripartit amb la eixida de Paco Agulló a veu de Sedano a l’especial de Pagina66 sobre l’any de canvi de govern a Alcoi on recalca constantment la desunió del govern, la falta de projectes i la paralització total d’Alcoi a mans del tripartit amb un discurs repetitiu.

Més d’un any del canvi de batuta.

Des dels dirigents del tripartit s’exposa la situació interna cap a l’exterior com a normal, tranquila i reivindicant la unitat al se del govern. A l’especial de Pagina66, Rafa Carbonell critica al PP al considerar la seua oposició com a un “encefalograma pla” i destaca que les tensions que han hagut al govern no s’han produït per una confrontació ideològica sinó més bé per la manera de fer les coses i valora en un 6 la gestió del govern . Paco Agulló és més optimista i posa un 7 al govern i es posa com a objectiu involucrar el màxim possible a totes les entitats i veïns per gestionar la ciutat. Toni Francés, amb un discurs més ‘oficialista’, valora en un 7 la gestió municipal. Tots tres destaquen la unitat del tripartit a l’hora de treballar i acusen la manca de diners a les arques municipals.

Segons un servidor l’oposició ha passat 365 dies d’inmobilitat política. L’altra oposició, UPyD que per molts està sent calificada com la vertadera oposició,  critica durament la gestió de l’any de tripartit amb dos articles de David Sabido: un destacant la seua feina a l’oposició i realçant la figura d’UPyD com a partit treballador, crític i constructiu; l’altre on critica durament a Rafa Carbonell amb la figura de vicealcalde i a la mancomunitat.

Passat i futur del PP alcoià.

Fernando Pastor destaca en un article els errors del tripartit sense remarcar, defendre ni mencionar la feina com a oposició del seu partit, Sedano torna a atacar amb la mateixa artilleria pesada. Mentres tant, el seu sector afí busca alternatives a altres partits com publicava en exclusiva ARAMultimèdia.

Des de fòra, veus molt crítiques: Josep Sanus, exalcalde d’Alcoi durant 21 anys, va passar per Radio Alcoy i va ser crític tant en la gestió del govern com en la de l’oposició. El titular: “Al Govern li calen idees i al PP li sobra incompetència”.

Carles Esteve, el que va ser rival de Toni Francés a les primàries dels socialistes alcoians també va passar per Radio Alcoy, considera que “el Govern deu transmetre il·lusió”.

Javier Llopis, plasma i adverteix sobre el desencant que està generant-se entorn al tripartit amb un article al Diario Información on preveu el final “del tàndem Sedano/Peralta”.

Prioritzar, eixa és la principal deficiència que, el periodista Juan Enrique Ruiz, creu que ha patit el nou Govern durant aquest primer any.

A ARAMultimèdia, al petit cicle sobre ‘Un any de govern’ Pep Jordà i Ricard Bañó ens donen la seua opinió. Jordà, conclueix anminant-nos a gaudir d’un any sense majories absolutes, sense líders carismàtics, sense partits que confonen ajuntaments amb immobiliàries. Bañó argumenta la seua relació “d’amor-odi” amb el tripartit i explica alguna de les deficiències del govern durant aquest any.

EU, el partit que més ha disentit front a l’opinió pública sobre el tripartit presenta a mans de Jordi Santonja un article al Ciudad de Alcoy on analitza les tres urgències inmediates a les que deu fer front el tripartit.

Darrere queda un any: d’il·lusions, de decepcions, d’expectatives, de llum i de sombres. Per davant tres anys plens d’incògnites.

Música per acompanyar l’esperança.

Còm afecta la reducció del 30% dels regidors a Alcoi?

El passat 11 de juliol, el Govern de Mariano Rajoy va anunciar el major ajust pressupuestari de la història democràtica d’Espanya. Un dels ajustos que es presentava repercutia directament en l’administració local, i és la reducció d’un 30% dels regidors a partir de 2015.

No hi han detalls, no obstant si la reducció de regidors no es realitza en funció dels trams de la població, a Alcoi afectaria de forma que es reduirien, per als pròxims comicis, 8 regidors -tenint en compte que el 30% dels 25 representants actuals és 7,5, i que la reducció de 7 regidors és inviable ja que quedaria un nombre d’escons parells, es reduiria en 8 regidors-.

Si bé els criteris de proporcionalitat de la llei electoral d’Hont es mantendrien en els municipis de més de 10.000 habitants, el cas d’Alcoi o Cocentaina -per un estretíssim marge-. No obstant als municipis més petits si que es penalitzaria als partits minoritaris ja que aquesta proporcionalitat no es manté quan l’elecció dels regidors no es conserva per baix de 15 edils -el cas de Muro del Alcoi amb 15 escons i pendent d’un 30% de reducció-. 

Així es passaria a dibuixar-se un mapa de representació política diferent del que hem pogut veure a les anteriors eleccions municipals de 2011. Municipis on es reduirà de forma súbita la representació i el ventall de partits minoritaris -a primera vista tant Cocentaina com Muro-, i d’altres, el cas d’Alcoi on hi hauran partits que patiran aquesta mesura més que altres.

Durant els pròxims dies aniré desgranant i analitzant breument el que suposaria el retall del 30% dels regidors dels municipis d’Alcoi, Cocentaina i Muro de l’Alcoi, extrapolant els resultats de les eleccions municipals de 2011.

Comencem per veure el cas d’Alcoi:

L’Ajuntament d’Alcoi perdria 8 escons dels 26 que te actualment. Cal assenyalar que, a pesar de l’assenyalat abans en quant als criteris de proporcionalitat de la llei electoral, Alcoi és un cas singular degut a l’estret marge de vots entre el segon i tercer partit -PSPV-PSOE i Bloc-Compromis respectivament-. 

Extrapolant els resultats aconseguits a 2011 a Alcoi, ens quedaria el següent mapa representatiu:

ALCOI

  

La representació a Alcoi afectaria a 8 regidors, passant dels 25 actuals als 17 amb la reducció del 30%. Aquesta disminució afectaria en 4, 2, 2 i ningun edil, per al PP, PSOE, Bloc-Compromis i EU, respectivament.

Realitzant un petit anàlisi individualitzat:

El PP amb 7 regidors perdria aproximadament un 36% dels regidors, d’11 a 7, quatre menys (Lucía Granados, Mario Santacreu i José Luis González, serien els regidors afectats). Seria la seua candidatura, amb 121 vots més, la pròxima en guanyar un edil en detriment del segon d’EU-L’Entesa.

PSPV-PSOE, quedaria amb dos escons menys respecte a les de 2011 -7 al 2011, 5 amb els resultats de 2011 però amb la reducció-. Reduiria la seua representació en poc més d’un 28% (Majo Pallarés i Lorena Zamorano hagueren quedat fora de l’Ajuntament).

Bloc-Compromis és la formació més perjudicada. Seria el partit més afectat amb una pèrdua del 40% dels seus regidors. De 5 passaria a 3 (tant Paco Blay com Sabina Gregorio, números 4 i 5 de la candidatura, perdrien el seu seient).

EU-L’Entesa mantendria per complet la seua representació amb 2 regidors. No obstant és una xifra molt variable ja que el seu segon regidor es sosté solament per 121 vots, de perdre’ls el seu segon escó desapareixeria en favor del PP.

L’actual Alcoi, governat per tres formacions: PSPV-PSOE, Bloc-Compromis i EU-L’Entesa no es veuria en perill, de repetir-se els resultats de 2011 amb aquesta disminució d’escons, ja que el tripartit representa el 53,3% dels sufragis. La diversitat de representació no es veuria reduïda, totes les actuals forces mantendrien representació, no obstant es pot veure el gran perjudici que provocaria aquesta reducció al Bloc-Compromis, que va ser un dels grans guanyadors de les eleccions municipals de 2011 augmentant de 2 a 5 en nombre d’edils i multiplicant per dos el nombre de vots respecte. 

Aniversari, per Pep Jordà

Es compleix un any del canvi de govern a Alcoi i ho celebrem amb un petit cicle d’articles d’opinió que tracten aquest fet.

Comencem amb ‘Aniversari’ de Pep Jordà.

Per si no ho sabien estem de celebració. Que què celebrem? No l’acabament de la crisi. Ni tampoc la baixada de les xifres de l’atur, ni la millora de les perspectives econòmiques en particular, ni de les perspectives en general. Celebrem que ha passat gairebé un any des de que als candidats populars a l’alcaldia se’ls va quedar cara de Joaquin Sabina cantant “quién me ha robado el mes de abril, cómo pudo sucederme a mi” en no obtenir majoria absoluta i assabentar-se que tres de les llistes menys votades formarien govern.

Celebrem el primer aniversari d’eixa unió temporal d’interessos auto definida com a coalició progressista d’esquerres (de moment només s’ha pogut certificar el fet que és una coalició) i cohesionada al voltant d’un programa amb tres punts: a) evitar que governara el PP b) aturar les seues desfetes arquitectòniques i c) la resta. Entre la resta es van incloure (suposadament) algunes accions concretes de govern i un munt de propòsits intangibles com ara canviar la manera, digues-li autoritària, digues-li dictatorial, de fer política i tornar a posar de moda paraules com col·laboració, ciutadà i sentit comú.

L’aliança, com sempre passa, va despertar l’interès d’uns i l’animadversió d’altres. Els altres eren majoritàriament populars que no van digerir gens bé el fet de no governar malgrat haver sigut la llista més votada (però la llista més votada tenia menys vots que la suma de les llistes menys votades) i ràpidament es van posar a forjar un trident d’arguments amb el que esperaven corcar les cordes de l’inestable andami que semblava el govern de coalició.

El primer era titllar-lo de tripartit (que igual pot significar tres partits com partit per tres parts) denominació que tot i ser perfectament correcta devia anar acompanyada d’alguna intenció donat l’ús creatiu que acostuma a fer el PP de l’idioma. Què pretenia? Assimilar el tripartit local a aquell que va governar Catalunya? Transmetre la idea que tres son multitud? O que tres és un numero fatídic per dirigir un Ajuntament malgrat que a molts països hi ha governs de coalició? Personalment pense que si el que volien era prevenir-nos contra la suposada rojor dels seus integrants hagueren fet millor batejant-los com troika. O triumvirat si la intenció era dir que acabaran apunyalant-se per l’esquena.

Aquest era el segon argument: la ruptura, la fellonia, la traïció. El PP augurava que les diferències irreconciliables debilitarien el tripartit i, com el cabell fràgil, acabaria trencant-se per les puntes. El debat d’idees, les opinions, tot això estava molt bé per assemblees i associacions però quan es tracta de governar seriosament el que cal és la política del martell piló dirigida per un líder amb majoria absoluta. Ara la pregunta. Val que a una coalició hi haja diferencies que alenteixen les tasques de govern però, còm és que al PP, partit cohesionat per antonomàsia, d’ideologia elemental i afiliats que semblen creients s’ha pogut produir durant anys aquesta paràlisi permanent? Lluita pel poder entre les distintes famílies? Tutta la mia vita ho lottato per proteggere la mia famiglia.

La tercera punxa del trident és la reiterada acusació que el tripartit en dotze mesos no ha pegat ni brot. A propòsit d’açò em ve un conte al cap. Diu que en certa ocasió un governant li va preguntar a un mestre zen: Què és el millor que podria fer pel meu poble? I aquest li va contestar: Dorm. Dorm molt. Tant de bo alguns dels darrers alcaldes hagueren fet, de tant en tant, una migdiada. Perquè, reflexionem. Per a què ens han servit projectes tan visionaris, com el pàrquing la Rosaleda, l’Estambrera, Serelles o Sant Llorenç 20, que a més de no agradar gairebé ningú (ni al Tribunal Superior de Justícia) i trobar-se en situació il·legal, alegal i interrupta van a costar-nos un ull de la cara? No creuen que ens hauria sortit més a compte tindre un alcalde menys hiperactiu?

És cert que al tripartit se li ha passat l’any aterrant a l’Ajuntament, repartint regidories, contractant assessors, desentranyant misteris consistorials i paralitzant projectes del PP. És cert que, més aviat que tard, haurà de posar-se a resoldre problemes, a materialitzar les bones intencions, a suavitzar les diferencies conjugals que manté com a trio i a fer ús del govern perquè sinó els ciutadans acabarem amb el mateix problema que els esquimals tenen amb els arbres: ens costarà distingir uns d’altres siguen de l’espècie que siguen.

Però malgrat els mals auguris i el fet que per tot arreu sone aquella cançó de Remedios Amaya ‘Ay ¿quién maneja mi barca? Que a la deriva me lleva’ permetem-nos gaudir per un moment d’aquest any sense majories absolutes, sense líders carismàtics, sense partits que confonen ajuntaments amb immobiliàries. Perquè només això és motiu d’alegria i profunda satisfacció.

*Article també publicat a ARAMultimèdia.

365 dies

Del balanç que se’n fa de l’any de govern de progrés a Alcoi en sentireu parlar. Per a Sedano “L’Entesa dona passos per trencar el tripartit (…) se senten incòmodes”. Altres, com Ricard Bañó, consideren que el govern està sent “molt avorrit i te una falta d’imaginació bestial”, crítica compartida per l’autor del blog “Art en Alcoi“, que critica la gestió cultural de l’Ajuntament i considera que “la poca activitat que es du a terme passa pràcticament desapercebuda, a la qual se li suma un problema de difusió bastant important”. Aquestes crítiques, indubtablement, es sumen a un marc de gestió molt complicat degut a la crisi econòmica, a un govern amb tres partits i amb un excessiu plantejament d’intentar agradar a tothom, de -casi- passar desapercebuts i de certa manca d’imaginació política en alguns sectors de l’Ajuntament.

No obstant la cojuntura complexa, el Govern actual està afrontat-se a un punt que afavoreix i facilita molt la seua gestió: governar sense oposició.

Una nova moda, els 365 primers dies no del govern, sinó de l’oposició. Si bé el tripartit conté una majoria parlamentaria a l’Ajuntament és una majoria fictícia, 3 partits la sostenen i hi ha dependència del consens intern per a gaudir-la.

L’oposició parlamentaria, el Grup Municipal Popular, no destaca precisament per una oposició ferma i activa, i quan no hi ha mèrit propi ni perspectives de millora o de sobrepassar amb idees i qualitat la gestió de l’adversari per pobra que siga s’ha de projectar tots els mals sobre altres, en aquest cas la crítica constant al tripartit i la seua paralització total de la ciutat. Inclós veus del propi partit reclamen una oposició responsable i constructiva i que ja d’una es deixen de banda crítiques estèrils i buides.

Tres anys per davant per agranar la casa en la que va complicant-se cada vegada més i més el futur de Sedano, Peraltas & Company i va agafant lloc Rafa Miró, el mestre del autoreciclatge polític Fernando Pastor i el sector tradicionalment enfrontat a Sedano.

No se sap amb aquest any d’oposició quins són els grans resultats o èxits de Sedano i el seu grup, o si inclús han hagut èxits parcials, però sí sabem que hi ha un gran interés en tombar al tripartit amb confrontació i destapant suposades desunions en compte de treballar políticament mitjançant una oposició política seriosa i responsable.

Sedano va anunciar que deixaria 100 dies de gràcia al govern, exempts d’oposició crítica i activa, però aquests 365 dies s’allarguen i s’han convertit en un any i pico, any i pico d’oposició inexistent, 365 dies que es podrien resumir com 365 dies sense oposició.


Tribuna amb més ‘autoritat’ que mai

Des d’Alcaldia no s’amaga certa sorpresa per la quantitat de polítics que ens visitaran i que podran gaudir d’alguns dels actes de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi

Les festes d’aquest any comptaran amb un gran nombre d’autoritats polítiques que presenciaran part de les festes de Sant Jordi que arranquen la mateixa vespra del dissabte amb el sempre emotiu càntic de l’Himne de festes. Polítics pròxims atribueixen l’afluència al fet de que tant el Dia dels Músics com el de les entrades cauen cap de setmana i els polítics “manquen d’agenda pública o és flexible”, siga com siga la tribuna oficial estarà a desbordar tenint en compte també que els viatges de les autoritats no corren a càrrec d’Ajuntament.

Des d’Alcaldia no s’amaga certa sorpresa per la quantitat de polítics que ens visitaran i que podran gaudir d’alguns dels actes de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Membres de totes les formacions parlamentàries de les Corts Valencianes ocuparan part de la tribuna d’autoritats durant el dia dels Músics i l’Entrada.

Normalitat -de nou- al PP

Feia 4 anys que el President de la Generalitat Valenciana no visitava Alcoi en festes. Serà Alberto Fabra qui trenque aquest lapse que l’expresident Camps va encetar, presenciant l’Himne encara que sent-li impossible allargar la seua estància per “compromisos personals”.

És una mostra del canvi en les relacions internes del PP valencià? Ho és i així ho valora el PP alcoià extraoficialment. No és ningun secret que Fabra està treballant durament al si del partir per extingir les lluites internes que el PPCV du patint els últims anys i, sobretot, amb el conflicte entre ripollistes i campsistes que afectava de ple a la corporació popular alcoiana.

Ha sigut convidat tant per el PP alcoià com per l’Alcaldia i ambdós parts es troben molt satisfetes amb la resposta institucional, “comencen a normalitzar-se les coses” ha manifestat un membre d’Alcaldia.

Josep Císcar, vicepresident i portaveu del Consell, també estarà a Alcoi, com va avançar mitjanant twitter el regidor Fernando Pastor.

La comitiva del PP valencià a la tribuna oficial la completaran, entre altres, els alcoians Rafa Miró, director general de l’IMPIVA, la diputada nacional Amparo Ferrando i l’autonòmica Trini Miró, com de costum.

El PSOE en clau autonòmica

Ximo Puig, el recentment elegit líder del PSPV-PSOE no faltarà tampoc a l’himne ni a les entrades a pesar de que Toni Francés recolzara al seu antecessor i rival al passat Congrés Nacional del PSPV, Jorge Alarte. No obstant és intenció expressa de Puig reprendre la normalitat interna que el partit va perdre fa casi vint anys, a més la feblesa del PSPV és tal que no convé incentivar ningun acte de desafecció i existeix, de fet, una relació cordial entre els socialistes alcoians i Puig.

Leire Pajín, l’ex-ministra i ara vicesecretaria general del PSPV, també presenciarà les entrades des de la tribuna oficial acompanyada per els companys de partit i diputats autonòmics Ángel Luna, Ferran Verdú i Vicent Arques.

Els Grups minoritaris de Les Corts i els alcaldes també es deixaran veure

Tant el síndic de Compromís, Enric Morera, que repetirà a la llotja, com el diputat nacional de Compromís-Equo, Joan Baldoví, han confirmat la seua presència a la tribuna oficial, junt a Fran Ferri, diputat autonòmic de la mateixa coalició i convidat pel BLOC Jove Alcoi.

Serà Marga Sanz, coordinadora general d’EUPV, qui represente aquest partit des de la tribuna.

També el vicepresident de la Diputació de Lleó, Martín Marcos, presenciarà les desfilades i pràcticament tots els alcaldes de les nostres comarques, segons anuncien des de l’Ajuntament d’Alcoi.

Gran cobertura informativa

No cal oblidar que junt amb els convidats oficials, el servei de premsa de l’Ajuntament d’Alcoi ha estat enfeinat aquests últims dies acreditant fins al moment a més de 300 professionals de l’àmbit informatiu per a cobrir les festes de Sant Jordi. El toc internacional el posaran un equip de America TV de l’Argentina i un altre de l’agència Ugotaweb de Miami que presenciaran les desfilades també. Així mateix, pràcticament totes les televisions estatals faran connexions en directe des d’Alcoi el diumenge, segons el servei de premsa de l’Ajuntament.

*publicat a ARAMULTIMÈDIA 21/04/2012

Pareguts, però diferents

Els resultats electorals del 20N a Alcoi tornen a deixar mostres de la particularitat del vot a la ciutat. La victòria del PP és clara, però perden vots respecte a 2008 i queden per davall dels tres partits del Govern local.

Ací doncs tracte d’analitzar el que ha donat de sí la nit electoral en clau local com també algunes de les característiques de la votació a Alcoi.

El vot d’Esquerra a Alcoi
A Alcoi podem extraure tant diferències com similituds respecte als resultats generals, autonòmics i provincials. Per una banda les formacions progressistes: COMPROMIS-EQUO ha aconseguit vora 2,5 punts més en vots a Alcoi, proporcionalment, que a la província d’Alacant. EUPV ha obtingut casi 3 punts més a Alcoi que a la província. PSOE també supera la mitjana dels seus vots respecte a la província d’Alacant ampliant en 5,5 punts el seu resultat local en relació al provincial. En total, les forces progressistes a Alcoi, PSOE, COMPROMIS-E i EUPV, sumen el 47,5% dels vots emesos.

No obstant cal remarcar el desplome del PSOE, amb un descens de més de 7.000 vots respecte a les anteriors eleccions generals de 2008. Ha sofrit el major descens de sufragis entre les forces, d’un 17,18%, quedant amb 11.485 paperetes.

El gran guanyador entre l’esquerra, sense dubte, EUPV que ha, quasi, triplicat els seus vots (1.281 al 2008, 3.278 al 2011), mostren un trasvassament important de vots del PSOE cap a EUPV i també, presumiblement, cap a COMPROMIS-EQUO, recavant més de 2.000 vots i demostrant que són una formació en auge com ja es va demostrar en les últimes eleccions municipals aconseguint un rècord històric tant en vots com en regidors.

El PP no supera el sostre dels 15.000 vots a pesar de guanyar
Tant en les generals de 2008, on el PP a Alcoi va rebre 15.627, com en les municipals d’aquest mateix any (12.256), o les actuals, amb 15.278 sufragis, pareix que pese al desgast del govern socialista, els populars no han vist transformat el descontent amb el PSOE en un increment de vots cap als conservadors, mantenint el que pareix ser la barrera dels 15.000 -i pico- del PP a Alcoi, sinó que més bé, com hem vist el vot a emigrat a forces progressistes i a UPD, que d’haver recollit aquest resultat a les eleccions municipals hagués tret representació a l’Ajuntament. A pesar de que el vot de dreta no s’ha vist incrementat a Alcoi, el desastre del PSOE ha propiciat la victòria del PP a les eleccions generals a la ciutat.

A la circumscripció convenç més UPyD, a Alcoi Compromís-eQuo 
A la província d’Alacant ha sigut UPyD la quarta força política, per darrere d’EUPV, amb el 5,59% dels vots i COMPROMIS-E, cinquena força amb el 4,8% dels vots. A Alcoi les tornes han canviat, ha sigut la concentració econacionalista la que ha ocupat el quart lloc en quant a vots amb el 5,79% dels sufragis i UPyD ha ocupat el cinqué lloc, molt de prop, amb el 5,19% dels vots.

Blanquer es queda sense escó, el manté Ferrando
Amparo Ferrando ocuparà de nou un seient al Parlament i per altra banda, la candidata alcoiana pel PSOE, Patricia Blanquer es queda fora del Congres dels Diputats. Hagueren calgut casi 70.000 vots més per al PSOE per a que Patricia Blanquer entrara com a diputada per la província d’Alacant, per altra banda a Esquerra Unida sols els ha separat 3.000 vots de llevar-li un diputat al PSOE per afiançar-se un altre escó al Parlament.

Extrapolant resultats
Com a mètode il·lustratiu, si extrapolem els resultats de les eleccions generals del 20N a una representació en àmbit local podríem veure com el mapa ideogràfic de l’Ajuntament canviaria de forma significativa, donant 12 regidors al PP, 9 al PSOE, 2 a EU-LV, 1 per a COMPROMIS-E i 1 a UPD. Tanmateix no és gens rellevant, en primer lloc degut a que les votacions en clau local demostren canvis significants respecte a les votacions en clau estatal o autonòmica.

Si alguna cosa podem extraure amb claredat és que l’esquerra a Alcoi té més pes, proporcionalment, que a la província d’Alacant, al País Valencià o a Espanya. Per altra banda es mantenen els vots cap a la dreta, que a Alcoi, lluny d’augmentar han disminuït en un 2,5% respecte a les anteriors eleccions generals a pesar de la victòria.

Són els partits minoritaris els que agafen força, COMPROMIS-E, EUPV o UPD augmenten en vots de forma substancial respecte a les anteriors generals. Es consoliden com a alternatives vàlides i sòlides del votant desencantat amb el PSOE o del votant no convençut pel PP.

Com es pot comprovar a Alcoi, com tantes altres vegades, la norma general no és compleix. Definitivament Alcoi és diferent.

* també publicat a ARAMULTIMÈDIA.