Entrevista amb Lluís Torró, 11 de gener de 2011:
Lluís Torró Gil (Diputat a Les Corts per EU i cap de llista provincial):
Lluís Torró Gil 47 anys.
Llicentiat en Història a la Universitat d’Alacant i Doctor per la UA (Actualment en excedència).
Militant d’EU desde 1986.
Regidor de l’Aj. d’Alcoi des de 1999 fins 2007 i Diputat a Les Corts des de 2007.
Vestia senzill i còmode. Estava sentat a una taula circular amb un petit portàtil. Després de les corresponents salutacions em va convidar a sentar-me. La conversa va estar interessant i variada, però passaré a redactar algunes de les parts de l’entrevista de més rellevància.
TITULARS
“Peralta aconsegueix l’alcaldia perque accepta les condicions que li posa Sanus”
“Al final em plantetje: Per a qué volem la banca?, en definitiva estan jugant en els estalvis de la gent.“
“Hi ha que buscar un sistema on les necessitats dels invididus puguen desenvoluparse i potenciarse”
L’ENTREVISTA
Govern i crisi de govern de Sanus al 1999:
“Nosaltres teniem molt problemes amb la figura de Josep Sanus, fonamentalment per la política que estava duent i la forma de dur a terme eixa política (…) una política personalista, molt qüestionable des d’alguns punts de vista que nosaltres defensem, una política medioambientalment responsable, una política social, dins de les llimitacions, que garantisca els serveis públics i un mínim estat del benestar i un urbanisme que fomente aquests punts anteriors. Tot això, sempre, des d’un punt de partida que considerem fonamental com és la participació ciutadana.”
“Sanus i Peralta, aparentment es duien molt malament, però en el fons compartien moltes coses. Peralta aconsegueix l’alcaldia perque accepta les condicions que li posa Sanus. Ahí hi ha una qüestió bàsica d’interesos, d’interesos d’un grup de poderosos d’Alcoi (…) Sanus va fer la política que habia consensuat amb ells.”
Política valenciana:
“És fa un ús de la majoria absoluta -del PP a les Corts- que impedix que les Corts complisquen la segon gran funció després de la funció legislativa que és el control a l’executiu”
Política interna i crisi d’EU:
“No era la meua idea principal repetir com a candidat d’EU (…) però unes circunstàncies un poc especials requerixen que continue, llògicament des del punt de vista de la imatge el poder repetir amb els que vam ser els tres caps de llista a les últimes eleccions i que som els tres diputats que ens hem quedat a EU és important, aquesta és la raó més important per repetir”
“El perqué del trencament de Mònica Oltra i Mireia Mollá amb el partit és perque vam posar els fins per damunt dels mitjans (…) la forma de fer-ho no ha tingut ningún sentit i ademés el resultat ha sigut molt desastrós (…). Al igual que em referisc a Iniciativa em referisc al BLOC que és realment el responsable principal de tot açò, que ha sigut realment el que a permés que tot açò passara i que ha volgut traure ventatja de un conflicte intern del partit amb el que estava aliat”
Crisi econòmica mundial:
“En Europa els governs s’han endeutat fins les selles per salvar als bancs, ara cuan el tema dels bancs està més o menys salvat, eixe deute dels governs van a cubrir-lo através d’emisions de deute públic (…) els principals compradors d’eixe deute públic seran els bancs. (…) Al final em plantetje: Per a qué volem la banca? en definitiva estan jugant en els estalvis de la gent.“
“El sistema en el que vivim és un sistema caòtic. No és autoregulable per molt que diguen els economistes lliberals (…) és un sistema que necessita estar constantment regulat, i la regulació pot fer-se a favor de que el sistema genere cada vegada més desigualtat o pot regular-se en una direcció contraria (…) Hi ha que buscar un sistema on les necessitats dels invididus puguen desenvolupar-se i potenciar-se, lògicament en respecte a la llibertat de tots i de cadascún dels individus, per tant hi ha que buscar un sistema cada vegada més socialitzat on la producció també es socialitze. Des del meu punt de vista la producció de bens està socialitzada, però la gestió d’eixa producció i la propietat dels beneficis de la producció estan privatitzades, tot això és una complexió que s’ha d’acabar, tenim que anar en busca d’un sistema que no es base en el despilfarro de recursos i de capacitats personals (sic) (…) hi ha que socialitzar i racionalitzar el funcionament del sistema (…) els interesos col·lectius per damunt del individuals”
Descripció breu dels polítics:
De Jordi Sedano, Lluís raonava sobre que creía que les seues capacitats no eren adecuades per exercir el seu càrreg, a més senyalava la seua poca intenció de diàleg i la seua manca de “idees clares” Remarcava la seua gestió com “a persona interposada” , com a virtuts feia referència a “des del punt de vista electoral (…) te facilitat per a conectar en determinats sectors amplis de la població (…) es populachero, campechano.”
“Paco Agulló és molt faener (…) treballa molt en equip i te molt de criteri”
“Rafa Carbonell representa certa continuitat però també canvi pel relleu generacional i també perque el perfil ideològic, probalement siga lleugerament diferent al de Paco Blay (…) un poc més esquerrà” -en septembre de 2010 Ll. Torró considerava que “el problema de Rafa és que no li ha dedicat el temps que deuria dedicar-li i es pot comprobar fàcilment a la prensa (…) ha estat mesos sense tindre una activitat política rellevant a l’Ajuntament”.
“Paco Blay és una persona inteligent i culta, te un talant motl amable en el tracte i molt tolerant”.
“Em pareix que Toni Francés dona major serietat i d’esforç i que no te dificultats de tracte en canvi Carles –Esteve– peca una miqueta d’eixe talant un poc descalificador, per altre costat Carles és molt més incisiu, més brillant en el discurs que Toni, que dona una aspecte més gris al seu discurs”
“Des de fòra, per a mi, els pitjors regidors són els que menys feina fan, de pràcticament no treballar (…) per a mi s’anduria la palma Mario Pons (…) del del punt de vista de la gestió, de les propostes jo diria a Nacho Palmer i a Lucía Granados (…) el que millor talant tenia del PP al principi d’entrar ara és el que pitjor talant te, Javier Castañer.”
Gustos personals:
Film: Aquí un amigo de Billy Wilder
Escriptor: Paul Auster i Henning Mankell
Cançó: Sultans Of Swing, Dire Straits
Canal de TV: TV3
Programa de TV: El Intermedio
Personatge històric: Karl Marx
Personatge polític: Oskar Lafontaine
Personatge alcoià: Ovidi Montllor
EL CANTÓ PINYÓ 