Entrevista a Vinila von Bismark: “Pose un peu a l’escenari i sóc altra”

Personatge i persona. Minuts abans de l’actuació i al camerino, és on les fronteres entre aquestos dos conceptes es dilueixen de manera més natural. Ho vam comprovar el dijous passat a l’entrevista amb Vinila von Bismark, que actuava juntament amb la banda The Lucky Dados al Teatre Calderón.

En el moment en el que es va realitzar l’entrevista, Vinila es trobava a mitjan transformació, al bell mig entre el personatge i la persona, entre Irene López Mañas i Vinila von Bismark. Just en eixe moment es troba la vertadera essència d’un artista, siga en l’àmbit que siga. Ella, no amaga Irene López darrere de Vinila, ni utilitza aquesta última per a transformar-la en el seu alter ego a les antípodes del que ella és, com fan alguns altres. Ella, intenta potenciar i irradiar mitjançant Vinila, les plomes, maquillatge, vestits, la música i cert ambient basat en el burlesque, tota la forta personalitat d’Irene, fent-la realment la protagonista a l’escenari.

MAURO COLOMINA I ANDREA MORENO. ‘Vinila von Bismark’, el teu nom artístic. Assenyales a la teua web que el nom de Vinila ve donat al gran amor que sents per els vinils. D’on ve, aleshores, von Bismark?

IRENE LÓPEZ. Per la meua part aristòcrata alemanya.

MC i AM. Tens familia alemanya?

IL. (Riu) És mentira, m’agrada dir això i em quede tant agust.

MC i AM. Freddie Mercury es descrivia com a una persona vergonyosa i introvertida en la seua vida privada i en canvi quan eixia a l’escenari, ell mateix, reconeixia que s’alliberava i ‘obria la caixa dels trons’. Et sents identificada amb aquesta descripció?

IL. Sí, a mi em passa el mateix. De fet els amics que em coneixen diuen que em transforme de persona. Abaix sóc com una xica vergonyosa amb el meu món interior i després quan isc a escena em convertisc, pose un peu a l’escenari i sóc un altra.

A més porte des de molt petita, 8 ó 9 anys, en un escenari…

MC i AM. He llegit que tens una dilatada experiència artística…

IL. Sí, des de petita era competidora d’aeròbic. Els meus pares tenien un gimnàs amb bastant renom a Granada on feien exhibicions i campionats artístics. Jo era una ‘xaparreta’ amb 6 anys i estava junt ma mare participant en totes les exhibicions hagudes i per haver en Granada.

MC i AM. Punxes, com a DJ, des dels 14 anys…

IL. Així es…

MC i AM. A mi em ve la pregunta al cap de si ja, a eixa edat, quan et preguntaven “Què volies ser de major?” Què responies?

IL. Pues fixa’t que a eixa edat no tenia ni idea. Poc després em vaig clavar a estudiar moda. Vaig descobrir que no era el meu i me’n vaig adonar que realment el que volia fer era el que havia estat fent durant tota la vida, que era estar dalt d’un escenari.

Als 14 anys jo ja era una persona molt avançada a la meua edat. Quan estava a cinquè m’ajuntava amb gent d’octau. En eixa època jo era molt jove, molt precoç, la parella amb el que estava punxava. Vaig començar a provar amb techno. Em va resultar molt fàcil… una vegada eres ballarina i tens el beat (ritme) a les venes és molt fàcil.

MC i AM. Aquesta fama que tens t’agrada? Et sents satisfeta de que la gent et reconega pel carrer?

IL. M’agrada fer un art i que la gent el gaudisca, això és el que m’agrada. Amb el tema delfamoseo passe totalment, és a dir, em considere com una gitana dins d’aquest món. Vaig als esdeveniments perquè tinc que anar-hi, com mig obligada. Fins i tot no tinc televisió a casa, no tinc antena, fixa’t com d’apartada d’eixe món que estic.

MC i AM. En quins artistes diries que busques més la inspiració?

IL. Doncs de músics i grups com Brian Setzer, Stray Cats, Jonnhy Cash, Elvis, Wanda Jackson. Sobretot per a aquest disc amb els ‘The Lucky Dados’ m’he inspirat amb el rock an’ roll i el rockabilly.

MC i AM. Sobretot música dels 50-60, no?

IL. Sí, sobretot eixa època.

MC i AM. Et sents una nostàlgica d’eixa època?

IL. Sí, mira, la veritat és que ja estic preparant nou disc, que serà en solitari i la veritat que les influències d’eixe disc beuen del rock an’ roll però realment té altres tendències més obertes, no té un exercici d’estil tan pronunciat com el rockabilly amb ‘The Lucky Dados’.

MC i AM. Veig que no t’encalles en una sola disciplina i que fas allò que t’agrada i que t’ompli, no?

IL. Sí, faig el que m’abellix i el que el meu cos em demana. Fer alguna cosa pensant en el que li agrada a la gent no em mola gens. Viure a expenses d’això és una putada (sic).

MC i AM. Tornant a ‘The Lucky Dados’. Dius a la teua web que vas caure enamorada des d’un primer moment d’aquesta formació i vas sentir molta màgia. Cóm es propicia aquest enamorament tant sobtat?

IL. Vaig fer un burlesque show amb músics en viu i vaig contractar a Carlos López, membre de ‘The Lucky Dados’. Jo ja hi era una gran fan de la feina de Carlos, un dia em va convidar a anar a veure a la banda, vaig quedar enamorada i em vaig dir que tenia que fer un disc amb ‘The Lucky Dados’.

Em va agradar molt la energia que tenien, perquè a mi, a banda de la música, els músics tenen que transmetrem alguna cosa més. Per exemple si hi ha un bon músic que en l’escenari és un autèntic pal jo passe.

MC i AM. Cóm t’agradaria veure’t a curt-mitjà plaç?

IL. Pues, sincerament, igual que ara, feliç. Sobretot feliç i amb salud.

MC i AM. Per últim, quin seria el teu major assoliment professional, és a dir, allò que et portaria al cim de la teua carrera.

IL. Doncs fa uns anys era treballar en un musical i, de fet, ja estic treballant en un musical…

La veritat és que no m’agrada pensar molt en el futur, visc molt al present i pot ser el futur m’atabale. Simplement aspire a fer el que faig durant molts més anys. Ara mateixa estic bé i que dure, el que tinga que vindre ja vindrà.

*publicat a ARAMULTIMÈDIA 04/06/2012

Anuncis

Lluís Tejedor, alcalde de El Prat de Llobregat sobre el ‘EuroVegas’

Segons he llegit, la gent que tracta amb Lluís Tejedor, alcalde des de l’any 82 del Prat de Llobregat, el descriuren com honest i senzill. Aquest vídeo mostra una intervenció de Lluís Tejedor al Plenari Municipal del 7 de març sobre la posició del seu govern respecte a la possible col·locació del complexe conegut com Eurovegas, aquesta intervenció és un exemple de pedagogia política. Una explicació extraordinaria on tracta amb molt acert i detall sobre la seua posició que el fa posicionarse negativament respecte a aquest megaprojecte. 

Ordenació territorial, model de ciutat, problemes socials i política. Un gran exemple didàctic.

El pájaro se salva, Q también

La foto es de Ovidi, un pájaro de tantos que ha chocado contra los ventanales de mi casa. Ha quedado un rato convaleciente, asustado y pensante. Le sangraba un ojo. Mi hermano se ha puesto en alerta, es sensible y empático, reside dentro de él gran respeto por la vida -bastante más respeto que muchos de los que se plantan con pancartas ‘provida’ en manifestaciones multitudinarias-. Esa consideración hacia la vida se traduce en un rechazo total a hacer sufrir o quitar la vida a cualquier ser vivo. Para Q la vida de otro no puede depender de él mismo. Lo comparto y lo admiro.

Hemos curado como hemos podido a Ovidi, Q se preguntaba en voz alta si se pondría bien, si podíamos llevarlo a un veterinario o si tendría frío. Q tenía por dentro a ese ave que decidimos llamarlo Ovidi, en recuerdo al Ovidi de verdad.

En la foto la pequeña ave tenía la mirada de aquel que sabe que va a morir, de aquel que no guarda esperanza. Actitud renegada, se había rendido. Q, evidentemente no podía permitirlo, ha traído gasas, suero, yodo. Todo era poco para tratar de salvar a la vida del pajarillo. Al contrario que la mayoría de los ambulatorios, que se ven enfrascados en una comprometida escasez de medios: cada solución médica se enfrenta a una carestía presupuestaria. Nosotros no tuvimos miramientos. Tal vez a Patricia Flores, viceconsejera de Asistencia Sanitaria en la Comunidad de Madrid, no le vendría mal un poco del respeto por la vida que sí tiene Q. La mujer tuvo la indecencia de preguntarse si “tiene sentido que un enfermo crónico viva gratis del sistema“. Debió acompañarlo de un “lo siento, la sanidad es para los sanos”.

Ovidi finalmente voló, se impulsó desde mi mano y se alejó sin gesto alguno de agradecimiento. Normal, no le debió parecer agradable nuestra convicción por salvarlo. Cuando Q lo ve echar el vuelo sonríe, él si le agradece que haya tomado esa decisión de irse, de volver a volar, de vivir. El aleteo del pájaro se lleva también el agobio y nerviosismo de Q, que sonríe por haberse sentido cómplice de la vida.

El otro Ovidi, el de verdad, hoy cumpliría 70 años. Hoy se me multiplican los recuerdos que envuelven para mi ese nombre. Susurros de libertad, de igualdad. Cantos a la esperanza y en contra de la sordera generalizada.
Inteligente, sensible, soñador, sencillo, honesto… mucho de lo que él tuvo y de lo que en sus actuaciones, escritos y canciones reside, sirve de inspiración para muchos de los que quedamos y que clamamos con sus letras para tratar de devolvernos la ilusión. Él nunca la perdió.

Hui va per tú, felicitats Ovidi, per molts anys.

Entrevista a Lluís Torró

Entrevista amb Lluís Torró, 11 de gener de 2011: 

Lluís Torró Gil (Diputat a Les Corts per EU i cap de llista provincial):

  

Lluís Torró Gil

47 anys.

Llicentiat en Història a la Universitat d’Alacant i Doctor per la UA (Actualment en excedència).

Militant d’EU desde 1986.

Regidor de l’Aj. d’Alcoi des de 1999 fins 2007 i Diputat a Les Corts des de 2007.

 
La cita va ser al despatx de l’Entesa de l’Ajuntament d’Alcoi, a finals de septembre, de matí. Estaven Pep Fuster, Secretari del Grup Municipal de l’Entesa, Paco Agulló, portaveu i el que va ser cap de llista a les anteriors eleccions per EU-L’Entesa i Lluís.

Vestia senzill i còmode. Estava sentat a una taula circular amb un petit portàtil. Després de les corresponents salutacions em va convidar a sentar-me. La conversa va estar interessant i variada, però passaré a redactar algunes de les parts de l’entrevista de més rellevància.


TITULARS 

Peralta aconsegueix l’alcaldia perque accepta les condicions que li posa Sanus”

Al final em plantetje: Per a qué volem la banca?, en definitiva estan jugant en els estalvis de la gent.

“Hi ha que buscar un sistema on les necessitats dels invididus puguen desenvoluparse i potenciarse” 



L’ENTREVISTA


Govern i crisi de govern de Sanus al 1999:

Nosaltres teniem molt problemes amb la figura de Josep Sanus, fonamentalment per la política que estava duent i la forma de dur a terme eixa política (…) una política personalista, molt qüestionable des d’alguns punts de vista que nosaltres defensem, una política medioambientalment responsable, una política social, dins de les llimitacions, que garantisca els serveis públics i un mínim estat del benestar i un urbanisme que fomente aquests punts anteriors. Tot això, sempre, des d’un punt de partida que considerem fonamental com és la participació ciutadana.”

Sanus i Peralta, aparentment es duien molt malament, però en el fons compartien moltes coses. Peralta aconsegueix l’alcaldia perque accepta les condicions que li posa Sanus. Ahí hi ha una qüestió bàsica d’interesos, d’interesos d’un grup de poderosos d’Alcoi (…) Sanus va fer la política que habia consensuat amb ells.”

Política valenciana:

“És fa un ús de la majoria absoluta -del PP a les Corts- que impedix que les Corts complisquen la segon gran funció després de la funció legislativa que és el control a l’executiu”

Política interna i crisi d’EU:

No era la meua idea principal repetir com a candidat d’EU (…) però unes circunstàncies un poc especials requerixen que continue, llògicament des del punt  de vista de la imatge el poder repetir amb els que vam ser els tres caps de llista a les últimes eleccions i que som els tres diputats que ens hem quedat a EU és important, aquesta és la raó més important per repetir”

“El perqué del trencament de Mònica Oltra i Mireia Mollá amb el partit és perque vam posar els fins per damunt dels mitjans (…) la forma de fer-ho no ha tingut ningún sentit i ademés el resultat ha sigut molt desastrós (…). Al igual que em referisc a Iniciativa em referisc al BLOC que és realment el responsable principal de tot açò, que ha sigut realment el que a permés que tot açò passara i que ha volgut traure ventatja de un conflicte intern del partit amb el que estava aliat”

Crisi econòmica mundial:

“En Europa els governs s’han endeutat fins les selles per salvar als bancs, ara cuan el tema dels bancs està més o menys salvat, eixe deute dels governs van a cubrir-lo através d’emisions de deute públic (…) els principals compradors d’eixe deute públic seran els bancs. (…) Al final em plantetje: Per a qué volem la banca? en definitiva estan jugant en els estalvis de la gent.

El sistema en el que vivim és un sistema caòtic. No és autoregulable per molt que diguen els economistes lliberals (…) és un sistema que necessita estar constantment regulat, i la regulació pot fer-se a favor de que el sistema genere cada vegada més desigualtat o pot regular-se en una direcció contraria (…) Hi ha que buscar un sistema on les necessitats dels invididus puguen desenvolupar-se i potenciar-se, lògicament en respecte a la llibertat de tots i de cadascún dels individus, per tant hi ha que buscar un sistema cada vegada més socialitzat on la producció també es socialitze. Des del meu punt de vista la producció de bens està socialitzada, però la gestió d’eixa producció i la propietat dels beneficis de la producció estan privatitzades, tot això és una complexió que s’ha d’acabar, tenim que anar en busca d’un sistema que no es base en el despilfarro de recursos i de capacitats personals (sic) (…) hi ha que socialitzar i racionalitzar el funcionament del sistema (…) els interesos col·lectius per damunt del individuals”


Descripció breu dels polítics:

De Jordi Sedano, Lluís raonava sobre que creía que les seues capacitats no eren adecuades per exercir el seu càrreg, a més senyalava la seua poca intenció de diàleg i la seua manca  de “idees clares” Remarcava la seua gestió com “a persona interposada” , com a virtuts feia referència a “des del punt de vista electoral (…) te facilitat per a conectar en determinats sectors amplis de la població (…) es populacherocampechano.”

Paco Agulló és molt faener (…) treballa molt en equip i te molt de criteri” 

Rafa Carbonell representa certa continuitat però també canvi pel relleu generacional i també perque el perfil ideològic, probalement siga lleugerament diferent al de Paco Blay (…) un poc més esquerrà” -en septembre de 2010 Ll. Torró considerava que “el problema de Rafa és que no li ha dedicat el temps que deuria dedicar-li i es pot comprobar fàcilment a la prensa (…) ha estat mesos sense tindre una activitat política rellevant a l’Ajuntament”.

Paco Blay és una persona inteligent i culta, te un talant motl amable en el tracte i molt tolerant”.

“Em pareix que Toni Francés dona  major serietat i d’esforç i que no te dificultats de tracte en canvi Carles Esteve– peca una miqueta d’eixe talant un poc descalificador,  per altre costat Carles és molt més incisiu, més brillant en el discurs que Toni, que dona una aspecte més gris al seu discurs”

“Des de fòra, per a mi, els pitjors regidors són els que menys feina fan, de pràcticament no treballar (…) per a mi s’anduria la palma Mario Pons (…) del del punt de vista de la gestió, de les propostes jo diria a Nacho Palmer i a Lucía Granados (…) el que millor talant tenia del PP al principi d’entrar ara és el que pitjor talant te, Javier Castañer.”


Gustos personals:

Film: Aquí un amigo de Billy Wilder 

Escriptor: Paul Auster i Henning Mankell

Cançó: Sultans Of Swing, Dire Straits

Canal de TV: TV3

Programa de TV: El Intermedio

Personatge històric: Karl Marx

Personatge polític: Oskar Lafontaine 

Personatge alcoià: Ovidi Montllor