Tribuna amb més ‘autoritat’ que mai

Des d’Alcaldia no s’amaga certa sorpresa per la quantitat de polítics que ens visitaran i que podran gaudir d’alguns dels actes de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi

Les festes d’aquest any comptaran amb un gran nombre d’autoritats polítiques que presenciaran part de les festes de Sant Jordi que arranquen la mateixa vespra del dissabte amb el sempre emotiu càntic de l’Himne de festes. Polítics pròxims atribueixen l’afluència al fet de que tant el Dia dels Músics com el de les entrades cauen cap de setmana i els polítics “manquen d’agenda pública o és flexible”, siga com siga la tribuna oficial estarà a desbordar tenint en compte també que els viatges de les autoritats no corren a càrrec d’Ajuntament.

Des d’Alcaldia no s’amaga certa sorpresa per la quantitat de polítics que ens visitaran i que podran gaudir d’alguns dels actes de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Membres de totes les formacions parlamentàries de les Corts Valencianes ocuparan part de la tribuna d’autoritats durant el dia dels Músics i l’Entrada.

Normalitat -de nou- al PP

Feia 4 anys que el President de la Generalitat Valenciana no visitava Alcoi en festes. Serà Alberto Fabra qui trenque aquest lapse que l’expresident Camps va encetar, presenciant l’Himne encara que sent-li impossible allargar la seua estància per “compromisos personals”.

És una mostra del canvi en les relacions internes del PP valencià? Ho és i així ho valora el PP alcoià extraoficialment. No és ningun secret que Fabra està treballant durament al si del partir per extingir les lluites internes que el PPCV du patint els últims anys i, sobretot, amb el conflicte entre ripollistes i campsistes que afectava de ple a la corporació popular alcoiana.

Ha sigut convidat tant per el PP alcoià com per l’Alcaldia i ambdós parts es troben molt satisfetes amb la resposta institucional, “comencen a normalitzar-se les coses” ha manifestat un membre d’Alcaldia.

Josep Císcar, vicepresident i portaveu del Consell, també estarà a Alcoi, com va avançar mitjanant twitter el regidor Fernando Pastor.

La comitiva del PP valencià a la tribuna oficial la completaran, entre altres, els alcoians Rafa Miró, director general de l’IMPIVA, la diputada nacional Amparo Ferrando i l’autonòmica Trini Miró, com de costum.

El PSOE en clau autonòmica

Ximo Puig, el recentment elegit líder del PSPV-PSOE no faltarà tampoc a l’himne ni a les entrades a pesar de que Toni Francés recolzara al seu antecessor i rival al passat Congrés Nacional del PSPV, Jorge Alarte. No obstant és intenció expressa de Puig reprendre la normalitat interna que el partit va perdre fa casi vint anys, a més la feblesa del PSPV és tal que no convé incentivar ningun acte de desafecció i existeix, de fet, una relació cordial entre els socialistes alcoians i Puig.

Leire Pajín, l’ex-ministra i ara vicesecretaria general del PSPV, també presenciarà les entrades des de la tribuna oficial acompanyada per els companys de partit i diputats autonòmics Ángel Luna, Ferran Verdú i Vicent Arques.

Els Grups minoritaris de Les Corts i els alcaldes també es deixaran veure

Tant el síndic de Compromís, Enric Morera, que repetirà a la llotja, com el diputat nacional de Compromís-Equo, Joan Baldoví, han confirmat la seua presència a la tribuna oficial, junt a Fran Ferri, diputat autonòmic de la mateixa coalició i convidat pel BLOC Jove Alcoi.

Serà Marga Sanz, coordinadora general d’EUPV, qui represente aquest partit des de la tribuna.

També el vicepresident de la Diputació de Lleó, Martín Marcos, presenciarà les desfilades i pràcticament tots els alcaldes de les nostres comarques, segons anuncien des de l’Ajuntament d’Alcoi.

Gran cobertura informativa

No cal oblidar que junt amb els convidats oficials, el servei de premsa de l’Ajuntament d’Alcoi ha estat enfeinat aquests últims dies acreditant fins al moment a més de 300 professionals de l’àmbit informatiu per a cobrir les festes de Sant Jordi. El toc internacional el posaran un equip de America TV de l’Argentina i un altre de l’agència Ugotaweb de Miami que presenciaran les desfilades també. Així mateix, pràcticament totes les televisions estatals faran connexions en directe des d’Alcoi el diumenge, segons el servei de premsa de l’Ajuntament.

*publicat a ARAMULTIMÈDIA 21/04/2012

Anuncis

Pareguts, però diferents

Els resultats electorals del 20N a Alcoi tornen a deixar mostres de la particularitat del vot a la ciutat. La victòria del PP és clara, però perden vots respecte a 2008 i queden per davall dels tres partits del Govern local.

Ací doncs tracte d’analitzar el que ha donat de sí la nit electoral en clau local com també algunes de les característiques de la votació a Alcoi.

El vot d’Esquerra a Alcoi
A Alcoi podem extraure tant diferències com similituds respecte als resultats generals, autonòmics i provincials. Per una banda les formacions progressistes: COMPROMIS-EQUO ha aconseguit vora 2,5 punts més en vots a Alcoi, proporcionalment, que a la província d’Alacant. EUPV ha obtingut casi 3 punts més a Alcoi que a la província. PSOE també supera la mitjana dels seus vots respecte a la província d’Alacant ampliant en 5,5 punts el seu resultat local en relació al provincial. En total, les forces progressistes a Alcoi, PSOE, COMPROMIS-E i EUPV, sumen el 47,5% dels vots emesos.

No obstant cal remarcar el desplome del PSOE, amb un descens de més de 7.000 vots respecte a les anteriors eleccions generals de 2008. Ha sofrit el major descens de sufragis entre les forces, d’un 17,18%, quedant amb 11.485 paperetes.

El gran guanyador entre l’esquerra, sense dubte, EUPV que ha, quasi, triplicat els seus vots (1.281 al 2008, 3.278 al 2011), mostren un trasvassament important de vots del PSOE cap a EUPV i també, presumiblement, cap a COMPROMIS-EQUO, recavant més de 2.000 vots i demostrant que són una formació en auge com ja es va demostrar en les últimes eleccions municipals aconseguint un rècord històric tant en vots com en regidors.

El PP no supera el sostre dels 15.000 vots a pesar de guanyar
Tant en les generals de 2008, on el PP a Alcoi va rebre 15.627, com en les municipals d’aquest mateix any (12.256), o les actuals, amb 15.278 sufragis, pareix que pese al desgast del govern socialista, els populars no han vist transformat el descontent amb el PSOE en un increment de vots cap als conservadors, mantenint el que pareix ser la barrera dels 15.000 -i pico- del PP a Alcoi, sinó que més bé, com hem vist el vot a emigrat a forces progressistes i a UPD, que d’haver recollit aquest resultat a les eleccions municipals hagués tret representació a l’Ajuntament. A pesar de que el vot de dreta no s’ha vist incrementat a Alcoi, el desastre del PSOE ha propiciat la victòria del PP a les eleccions generals a la ciutat.

A la circumscripció convenç més UPyD, a Alcoi Compromís-eQuo 
A la província d’Alacant ha sigut UPyD la quarta força política, per darrere d’EUPV, amb el 5,59% dels vots i COMPROMIS-E, cinquena força amb el 4,8% dels vots. A Alcoi les tornes han canviat, ha sigut la concentració econacionalista la que ha ocupat el quart lloc en quant a vots amb el 5,79% dels sufragis i UPyD ha ocupat el cinqué lloc, molt de prop, amb el 5,19% dels vots.

Blanquer es queda sense escó, el manté Ferrando
Amparo Ferrando ocuparà de nou un seient al Parlament i per altra banda, la candidata alcoiana pel PSOE, Patricia Blanquer es queda fora del Congres dels Diputats. Hagueren calgut casi 70.000 vots més per al PSOE per a que Patricia Blanquer entrara com a diputada per la província d’Alacant, per altra banda a Esquerra Unida sols els ha separat 3.000 vots de llevar-li un diputat al PSOE per afiançar-se un altre escó al Parlament.

Extrapolant resultats
Com a mètode il·lustratiu, si extrapolem els resultats de les eleccions generals del 20N a una representació en àmbit local podríem veure com el mapa ideogràfic de l’Ajuntament canviaria de forma significativa, donant 12 regidors al PP, 9 al PSOE, 2 a EU-LV, 1 per a COMPROMIS-E i 1 a UPD. Tanmateix no és gens rellevant, en primer lloc degut a que les votacions en clau local demostren canvis significants respecte a les votacions en clau estatal o autonòmica.

Si alguna cosa podem extraure amb claredat és que l’esquerra a Alcoi té més pes, proporcionalment, que a la província d’Alacant, al País Valencià o a Espanya. Per altra banda es mantenen els vots cap a la dreta, que a Alcoi, lluny d’augmentar han disminuït en un 2,5% respecte a les anteriors eleccions generals a pesar de la victòria.

Són els partits minoritaris els que agafen força, COMPROMIS-E, EUPV o UPD augmenten en vots de forma substancial respecte a les anteriors generals. Es consoliden com a alternatives vàlides i sòlides del votant desencantat amb el PSOE o del votant no convençut pel PP.

Com es pot comprovar a Alcoi, com tantes altres vegades, la norma general no és compleix. Definitivament Alcoi és diferent.

* també publicat a ARAMULTIMÈDIA.

La precampanya més extranya

Els polítics espanyols viuen hores baixes, el grau de desconfiança que inspiren als ciutadans està baix terra, huit de cada deu ciutadans descriuen la seua confiança tant amb Zapatero com amb Rajoy, de “poca” o “ninguna”. Tant el President del Govern, com el líder de l’oposició, segons estudis de Metroscopia, mantenen un balanç de desconfiança del 84% i 80% de la població respectivament. Líder de l’oposició i cap del govern desgastats per igual.

Sortir viu d’aquest desgast passa per una adequada estratègia, mostrem alguna de les possibles claus a nivell local:

Renovar-se o morir, a Alcoi tant PSPV-PSOE com EU- l’Entesa han entés bé el missatge. La desafecció ciutadana cap a la política s’incremente conforme aquests passen més anys treballant en aquesta, la política no és una feina, és un servei, és el plantejament generalitzat.

Els socialistes alcoians presenten una llista bàsicament renovada, i un candidat que des de fa un any era quasi un desconegut i que ha aconseguit fer-se visible en el panorama sociopolític alcoià amb, no se sap bé si, infortunis o acerts com Ara parla Francés, i tant que va fer parlar

EU-L’Entesa presenta una llista amb un 60% d’independents, ben qualificada i que ha sorprés amb fitxatges com Jordi Tormode número dos, jove i relacionat amb el món de l’empresa molt ben qualificat o Cristian Santiago, un altre jove, capità del Patín Alcodiam i llicenciat en Sociologia.

Rafa Carbonell en aquest cas ha estat baix en quant a expectatives davant una llista més bé fluixa o menys vistosa en comparació a les d’EU o PSOE de tall molt més renovador.

La llista del PP no era res nou que anava a ser una llista continuista, Miguel Peralta al capdavant de la confecció ja donava a entendre que la situació anava a estar ben lligada i l’hermetisme amb el qual s’ha tractat la confecció ha sigut màxim. Carmen Payá com a independent és possiblement el fixatge més cridaner, resultant un poc inquietant el fet de encapçalar una llista sense ninguna regidoria pactada, en declaracions a Radio Alcoy afirmava que no sabia quina funció anava a ocupar. Dóna que pensar que s’ha elegit un nom per davant d’una gestora.

La conjuntura, en aquest cas és el Partit Popular d’Alcoi parteix d’una conjuntura poc favorable. Davant un PP autonòmic que presenta com a inexorable el seu triomf al País Valencià és molt més que probable que a Alcoi, una ciutat de llarga tendència progressista, existisca una possible tendència a renovar de govern.

El PP alcoià pateix un desgast visible, el basar el seu últim govern en projectes summament conflictius com l’Hotel de la Font Roja, el camp de golf, dels quals no se sap res, o la Canal, que es plantejava per part del PP com la clau per a la recuperació econòmica, no ha ajudat a crear una visió optimista en quant a la gestió de govern. Altres projectes com el Bulevard, declarat inviable econòmicament per la interventora municipal o la sentència de la Rosaleda també mostra una falta greu de responsabilitat política, d’un projecte que ha sigut il·legal des del seu inici de l’execució i que, inexplicablement, s’ha pres per part del PP com una victòria. El Transport Universitari també es pot entendre com una incapacitat de resolució viable i tranquil·la que ha  anat destapant una gestió municipal més bé fluixa i poc eficient i, en aquest últim cas, un cabeza de turcomolt clar, el regidor de joventut Jordi Gisbert que no opta per repetir seient. 

Una campanya basada en propostes. Estem veient, una campanya fortament constructiva per part de l’oposició. EU-l’Entesa ha encapçalat un sac de propostes amb dos projectes ben interessants: Tossals i Molins i Projecte Riquer. I molt desmarcat de propostes i amb una campanya molt tranquil·la encontrem al PP, repetint la promesa que des del 2000 porta al seu programa, La Canal. Una campanya del PP que es llig en un àmbit electoral desfavorable, ja que són la majoria de les enquestes les que mostren un descens dels regidors del PP amb la conseqüent pèrdua de la majoria absoluta que li sustenta el govern. Una campanya discreta per tal de no alterar l’opinió general d’un govern estatal desgastat i gris, i per no mobilitzar al votant progressista -majoritari a Alcoi- i assegurant-se mantindre a gran part de l’electoral conservador, un electoral tradicionalment molt disciplinat amb el vot. 
No és nou que tant PP com PSOE disposen d’enquestes, i no sols una, dins les seues seus, és ací quan em sorgeix la sorpresa, poc o molt poc se sap d’aquestes, serà que no els és tant favorable com esperen que siguen? Serà que ambdós partits perillen en perdre vots transvasats, en majoria, tant a BLOC, EU i l’abstenció? Aquesta situació em fa pensar que sí.

Ara bé, ens encontrem davant una campanya electoral molt inusual, amb unes festes de Setmana Santa apegades a maig i les festes de Moros i Cristians a una setmana de les eleccions fan vaticinar una campanya diferent, inusual, on podrà cabre la possibilitat d’encontrar-nos un Alcoi en festes amb subtileses polítiques, perquè per davant va la festa. Una campanya plena d’incerteses, amb un calendari estret que portarà a les candidatures a fer un treball intens i express. Ningú sap com va a esdevindre la campanya davant tal infortuni polític que pot portar a molts partits a una manca de previsió bastant explícita. Serà tot un repte per als polítics canalitzar aquest desavantatge i d’ells dependrà revertir-lo.

* article publicat a  ARAMULTIMÈDIA.

Entrevista a Lluís Torró

Entrevista amb Lluís Torró, 11 de gener de 2011: 

Lluís Torró Gil (Diputat a Les Corts per EU i cap de llista provincial):

  

Lluís Torró Gil

47 anys.

Llicentiat en Història a la Universitat d’Alacant i Doctor per la UA (Actualment en excedència).

Militant d’EU desde 1986.

Regidor de l’Aj. d’Alcoi des de 1999 fins 2007 i Diputat a Les Corts des de 2007.

 
La cita va ser al despatx de l’Entesa de l’Ajuntament d’Alcoi, a finals de septembre, de matí. Estaven Pep Fuster, Secretari del Grup Municipal de l’Entesa, Paco Agulló, portaveu i el que va ser cap de llista a les anteriors eleccions per EU-L’Entesa i Lluís.

Vestia senzill i còmode. Estava sentat a una taula circular amb un petit portàtil. Després de les corresponents salutacions em va convidar a sentar-me. La conversa va estar interessant i variada, però passaré a redactar algunes de les parts de l’entrevista de més rellevància.


TITULARS 

Peralta aconsegueix l’alcaldia perque accepta les condicions que li posa Sanus”

Al final em plantetje: Per a qué volem la banca?, en definitiva estan jugant en els estalvis de la gent.

“Hi ha que buscar un sistema on les necessitats dels invididus puguen desenvoluparse i potenciarse” 



L’ENTREVISTA


Govern i crisi de govern de Sanus al 1999:

Nosaltres teniem molt problemes amb la figura de Josep Sanus, fonamentalment per la política que estava duent i la forma de dur a terme eixa política (…) una política personalista, molt qüestionable des d’alguns punts de vista que nosaltres defensem, una política medioambientalment responsable, una política social, dins de les llimitacions, que garantisca els serveis públics i un mínim estat del benestar i un urbanisme que fomente aquests punts anteriors. Tot això, sempre, des d’un punt de partida que considerem fonamental com és la participació ciutadana.”

Sanus i Peralta, aparentment es duien molt malament, però en el fons compartien moltes coses. Peralta aconsegueix l’alcaldia perque accepta les condicions que li posa Sanus. Ahí hi ha una qüestió bàsica d’interesos, d’interesos d’un grup de poderosos d’Alcoi (…) Sanus va fer la política que habia consensuat amb ells.”

Política valenciana:

“És fa un ús de la majoria absoluta -del PP a les Corts- que impedix que les Corts complisquen la segon gran funció després de la funció legislativa que és el control a l’executiu”

Política interna i crisi d’EU:

No era la meua idea principal repetir com a candidat d’EU (…) però unes circunstàncies un poc especials requerixen que continue, llògicament des del punt  de vista de la imatge el poder repetir amb els que vam ser els tres caps de llista a les últimes eleccions i que som els tres diputats que ens hem quedat a EU és important, aquesta és la raó més important per repetir”

“El perqué del trencament de Mònica Oltra i Mireia Mollá amb el partit és perque vam posar els fins per damunt dels mitjans (…) la forma de fer-ho no ha tingut ningún sentit i ademés el resultat ha sigut molt desastrós (…). Al igual que em referisc a Iniciativa em referisc al BLOC que és realment el responsable principal de tot açò, que ha sigut realment el que a permés que tot açò passara i que ha volgut traure ventatja de un conflicte intern del partit amb el que estava aliat”

Crisi econòmica mundial:

“En Europa els governs s’han endeutat fins les selles per salvar als bancs, ara cuan el tema dels bancs està més o menys salvat, eixe deute dels governs van a cubrir-lo através d’emisions de deute públic (…) els principals compradors d’eixe deute públic seran els bancs. (…) Al final em plantetje: Per a qué volem la banca? en definitiva estan jugant en els estalvis de la gent.

El sistema en el que vivim és un sistema caòtic. No és autoregulable per molt que diguen els economistes lliberals (…) és un sistema que necessita estar constantment regulat, i la regulació pot fer-se a favor de que el sistema genere cada vegada més desigualtat o pot regular-se en una direcció contraria (…) Hi ha que buscar un sistema on les necessitats dels invididus puguen desenvolupar-se i potenciar-se, lògicament en respecte a la llibertat de tots i de cadascún dels individus, per tant hi ha que buscar un sistema cada vegada més socialitzat on la producció també es socialitze. Des del meu punt de vista la producció de bens està socialitzada, però la gestió d’eixa producció i la propietat dels beneficis de la producció estan privatitzades, tot això és una complexió que s’ha d’acabar, tenim que anar en busca d’un sistema que no es base en el despilfarro de recursos i de capacitats personals (sic) (…) hi ha que socialitzar i racionalitzar el funcionament del sistema (…) els interesos col·lectius per damunt del individuals”


Descripció breu dels polítics:

De Jordi Sedano, Lluís raonava sobre que creía que les seues capacitats no eren adecuades per exercir el seu càrreg, a més senyalava la seua poca intenció de diàleg i la seua manca  de “idees clares” Remarcava la seua gestió com “a persona interposada” , com a virtuts feia referència a “des del punt de vista electoral (…) te facilitat per a conectar en determinats sectors amplis de la població (…) es populacherocampechano.”

Paco Agulló és molt faener (…) treballa molt en equip i te molt de criteri” 

Rafa Carbonell representa certa continuitat però també canvi pel relleu generacional i també perque el perfil ideològic, probalement siga lleugerament diferent al de Paco Blay (…) un poc més esquerrà” -en septembre de 2010 Ll. Torró considerava que “el problema de Rafa és que no li ha dedicat el temps que deuria dedicar-li i es pot comprobar fàcilment a la prensa (…) ha estat mesos sense tindre una activitat política rellevant a l’Ajuntament”.

Paco Blay és una persona inteligent i culta, te un talant motl amable en el tracte i molt tolerant”.

“Em pareix que Toni Francés dona  major serietat i d’esforç i que no te dificultats de tracte en canvi Carles Esteve– peca una miqueta d’eixe talant un poc descalificador,  per altre costat Carles és molt més incisiu, més brillant en el discurs que Toni, que dona una aspecte més gris al seu discurs”

“Des de fòra, per a mi, els pitjors regidors són els que menys feina fan, de pràcticament no treballar (…) per a mi s’anduria la palma Mario Pons (…) del del punt de vista de la gestió, de les propostes jo diria a Nacho Palmer i a Lucía Granados (…) el que millor talant tenia del PP al principi d’entrar ara és el que pitjor talant te, Javier Castañer.”


Gustos personals:

Film: Aquí un amigo de Billy Wilder 

Escriptor: Paul Auster i Henning Mankell

Cançó: Sultans Of Swing, Dire Straits

Canal de TV: TV3

Programa de TV: El Intermedio

Personatge històric: Karl Marx

Personatge polític: Oskar Lafontaine 

Personatge alcoià: Ovidi Montllor