Revista de Premsa: Un any de ‘triparty’

Es compleix any i pico de canvi de govern a Alcoi. Es va escollir un difícil projecte: un Govern de progrés format per tres partits (PSPV-PSOE, BLOC-Compromís i EU-L’Entesa), el que ha sigut batejat com a tripartit.

Toni Francés, Alcalde d’Alcoi, trau pit i vaticina per a les autonòmiques de 2015 un tripartit entre les forçes que governen a Alcoi i promet per a 2013 i 2014 una major aposta per la economia, el treball i la reactivació econòmica. A l’altra banda, l’oposició del PP continua vaticinant, com des de fa un any, la desaparició inminent del tripartit amb la eixida de Paco Agulló a veu de Sedano a l’especial de Pagina66 sobre l’any de canvi de govern a Alcoi on recalca constantment la desunió del govern, la falta de projectes i la paralització total d’Alcoi a mans del tripartit amb un discurs repetitiu.

Més d’un any del canvi de batuta.

Des dels dirigents del tripartit s’exposa la situació interna cap a l’exterior com a normal, tranquila i reivindicant la unitat al se del govern. A l’especial de Pagina66, Rafa Carbonell critica al PP al considerar la seua oposició com a un “encefalograma pla” i destaca que les tensions que han hagut al govern no s’han produït per una confrontació ideològica sinó més bé per la manera de fer les coses i valora en un 6 la gestió del govern . Paco Agulló és més optimista i posa un 7 al govern i es posa com a objectiu involucrar el màxim possible a totes les entitats i veïns per gestionar la ciutat. Toni Francés, amb un discurs més ‘oficialista’, valora en un 7 la gestió municipal. Tots tres destaquen la unitat del tripartit a l’hora de treballar i acusen la manca de diners a les arques municipals.

Segons un servidor l’oposició ha passat 365 dies d’inmobilitat política. L’altra oposició, UPyD que per molts està sent calificada com la vertadera oposició,  critica durament la gestió de l’any de tripartit amb dos articles de David Sabido: un destacant la seua feina a l’oposició i realçant la figura d’UPyD com a partit treballador, crític i constructiu; l’altre on critica durament a Rafa Carbonell amb la figura de vicealcalde i a la mancomunitat.

Passat i futur del PP alcoià.

Fernando Pastor destaca en un article els errors del tripartit sense remarcar, defendre ni mencionar la feina com a oposició del seu partit, Sedano torna a atacar amb la mateixa artilleria pesada. Mentres tant, el seu sector afí busca alternatives a altres partits com publicava en exclusiva ARAMultimèdia.

Des de fòra, veus molt crítiques: Josep Sanus, exalcalde d’Alcoi durant 21 anys, va passar per Radio Alcoy i va ser crític tant en la gestió del govern com en la de l’oposició. El titular: “Al Govern li calen idees i al PP li sobra incompetència”.

Carles Esteve, el que va ser rival de Toni Francés a les primàries dels socialistes alcoians també va passar per Radio Alcoy, considera que “el Govern deu transmetre il·lusió”.

Javier Llopis, plasma i adverteix sobre el desencant que està generant-se entorn al tripartit amb un article al Diario Información on preveu el final “del tàndem Sedano/Peralta”.

Prioritzar, eixa és la principal deficiència que, el periodista Juan Enrique Ruiz, creu que ha patit el nou Govern durant aquest primer any.

A ARAMultimèdia, al petit cicle sobre ‘Un any de govern’ Pep Jordà i Ricard Bañó ens donen la seua opinió. Jordà, conclueix anminant-nos a gaudir d’un any sense majories absolutes, sense líders carismàtics, sense partits que confonen ajuntaments amb immobiliàries. Bañó argumenta la seua relació “d’amor-odi” amb el tripartit i explica alguna de les deficiències del govern durant aquest any.

EU, el partit que més ha disentit front a l’opinió pública sobre el tripartit presenta a mans de Jordi Santonja un article al Ciudad de Alcoy on analitza les tres urgències inmediates a les que deu fer front el tripartit.

Darrere queda un any: d’il·lusions, de decepcions, d’expectatives, de llum i de sombres. Per davant tres anys plens d’incògnites.

Música per acompanyar l’esperança.

Còm afecta la reducció del 30% dels regidors a Alcoi?

El passat 11 de juliol, el Govern de Mariano Rajoy va anunciar el major ajust pressupuestari de la història democràtica d’Espanya. Un dels ajustos que es presentava repercutia directament en l’administració local, i és la reducció d’un 30% dels regidors a partir de 2015.

No hi han detalls, no obstant si la reducció de regidors no es realitza en funció dels trams de la població, a Alcoi afectaria de forma que es reduirien, per als pròxims comicis, 8 regidors -tenint en compte que el 30% dels 25 representants actuals és 7,5, i que la reducció de 7 regidors és inviable ja que quedaria un nombre d’escons parells, es reduiria en 8 regidors-.

Si bé els criteris de proporcionalitat de la llei electoral d’Hont es mantendrien en els municipis de més de 10.000 habitants, el cas d’Alcoi o Cocentaina -per un estretíssim marge-. No obstant als municipis més petits si que es penalitzaria als partits minoritaris ja que aquesta proporcionalitat no es manté quan l’elecció dels regidors no es conserva per baix de 15 edils -el cas de Muro del Alcoi amb 15 escons i pendent d’un 30% de reducció-. 

Així es passaria a dibuixar-se un mapa de representació política diferent del que hem pogut veure a les anteriors eleccions municipals de 2011. Municipis on es reduirà de forma súbita la representació i el ventall de partits minoritaris -a primera vista tant Cocentaina com Muro-, i d’altres, el cas d’Alcoi on hi hauran partits que patiran aquesta mesura més que altres.

Durant els pròxims dies aniré desgranant i analitzant breument el que suposaria el retall del 30% dels regidors dels municipis d’Alcoi, Cocentaina i Muro de l’Alcoi, extrapolant els resultats de les eleccions municipals de 2011.

Comencem per veure el cas d’Alcoi:

L’Ajuntament d’Alcoi perdria 8 escons dels 26 que te actualment. Cal assenyalar que, a pesar de l’assenyalat abans en quant als criteris de proporcionalitat de la llei electoral, Alcoi és un cas singular degut a l’estret marge de vots entre el segon i tercer partit -PSPV-PSOE i Bloc-Compromis respectivament-. 

Extrapolant els resultats aconseguits a 2011 a Alcoi, ens quedaria el següent mapa representatiu:

ALCOI

  

La representació a Alcoi afectaria a 8 regidors, passant dels 25 actuals als 17 amb la reducció del 30%. Aquesta disminució afectaria en 4, 2, 2 i ningun edil, per al PP, PSOE, Bloc-Compromis i EU, respectivament.

Realitzant un petit anàlisi individualitzat:

El PP amb 7 regidors perdria aproximadament un 36% dels regidors, d’11 a 7, quatre menys (Lucía Granados, Mario Santacreu i José Luis González, serien els regidors afectats). Seria la seua candidatura, amb 121 vots més, la pròxima en guanyar un edil en detriment del segon d’EU-L’Entesa.

PSPV-PSOE, quedaria amb dos escons menys respecte a les de 2011 -7 al 2011, 5 amb els resultats de 2011 però amb la reducció-. Reduiria la seua representació en poc més d’un 28% (Majo Pallarés i Lorena Zamorano hagueren quedat fora de l’Ajuntament).

Bloc-Compromis és la formació més perjudicada. Seria el partit més afectat amb una pèrdua del 40% dels seus regidors. De 5 passaria a 3 (tant Paco Blay com Sabina Gregorio, números 4 i 5 de la candidatura, perdrien el seu seient).

EU-L’Entesa mantendria per complet la seua representació amb 2 regidors. No obstant és una xifra molt variable ja que el seu segon regidor es sosté solament per 121 vots, de perdre’ls el seu segon escó desapareixeria en favor del PP.

L’actual Alcoi, governat per tres formacions: PSPV-PSOE, Bloc-Compromis i EU-L’Entesa no es veuria en perill, de repetir-se els resultats de 2011 amb aquesta disminució d’escons, ja que el tripartit representa el 53,3% dels sufragis. La diversitat de representació no es veuria reduïda, totes les actuals forces mantendrien representació, no obstant es pot veure el gran perjudici que provocaria aquesta reducció al Bloc-Compromis, que va ser un dels grans guanyadors de les eleccions municipals de 2011 augmentant de 2 a 5 en nombre d’edils i multiplicant per dos el nombre de vots respecte. 

Pareguts, però diferents

Els resultats electorals del 20N a Alcoi tornen a deixar mostres de la particularitat del vot a la ciutat. La victòria del PP és clara, però perden vots respecte a 2008 i queden per davall dels tres partits del Govern local.

Ací doncs tracte d’analitzar el que ha donat de sí la nit electoral en clau local com també algunes de les característiques de la votació a Alcoi.

El vot d’Esquerra a Alcoi
A Alcoi podem extraure tant diferències com similituds respecte als resultats generals, autonòmics i provincials. Per una banda les formacions progressistes: COMPROMIS-EQUO ha aconseguit vora 2,5 punts més en vots a Alcoi, proporcionalment, que a la província d’Alacant. EUPV ha obtingut casi 3 punts més a Alcoi que a la província. PSOE també supera la mitjana dels seus vots respecte a la província d’Alacant ampliant en 5,5 punts el seu resultat local en relació al provincial. En total, les forces progressistes a Alcoi, PSOE, COMPROMIS-E i EUPV, sumen el 47,5% dels vots emesos.

No obstant cal remarcar el desplome del PSOE, amb un descens de més de 7.000 vots respecte a les anteriors eleccions generals de 2008. Ha sofrit el major descens de sufragis entre les forces, d’un 17,18%, quedant amb 11.485 paperetes.

El gran guanyador entre l’esquerra, sense dubte, EUPV que ha, quasi, triplicat els seus vots (1.281 al 2008, 3.278 al 2011), mostren un trasvassament important de vots del PSOE cap a EUPV i també, presumiblement, cap a COMPROMIS-EQUO, recavant més de 2.000 vots i demostrant que són una formació en auge com ja es va demostrar en les últimes eleccions municipals aconseguint un rècord històric tant en vots com en regidors.

El PP no supera el sostre dels 15.000 vots a pesar de guanyar
Tant en les generals de 2008, on el PP a Alcoi va rebre 15.627, com en les municipals d’aquest mateix any (12.256), o les actuals, amb 15.278 sufragis, pareix que pese al desgast del govern socialista, els populars no han vist transformat el descontent amb el PSOE en un increment de vots cap als conservadors, mantenint el que pareix ser la barrera dels 15.000 -i pico- del PP a Alcoi, sinó que més bé, com hem vist el vot a emigrat a forces progressistes i a UPD, que d’haver recollit aquest resultat a les eleccions municipals hagués tret representació a l’Ajuntament. A pesar de que el vot de dreta no s’ha vist incrementat a Alcoi, el desastre del PSOE ha propiciat la victòria del PP a les eleccions generals a la ciutat.

A la circumscripció convenç més UPyD, a Alcoi Compromís-eQuo 
A la província d’Alacant ha sigut UPyD la quarta força política, per darrere d’EUPV, amb el 5,59% dels vots i COMPROMIS-E, cinquena força amb el 4,8% dels vots. A Alcoi les tornes han canviat, ha sigut la concentració econacionalista la que ha ocupat el quart lloc en quant a vots amb el 5,79% dels sufragis i UPyD ha ocupat el cinqué lloc, molt de prop, amb el 5,19% dels vots.

Blanquer es queda sense escó, el manté Ferrando
Amparo Ferrando ocuparà de nou un seient al Parlament i per altra banda, la candidata alcoiana pel PSOE, Patricia Blanquer es queda fora del Congres dels Diputats. Hagueren calgut casi 70.000 vots més per al PSOE per a que Patricia Blanquer entrara com a diputada per la província d’Alacant, per altra banda a Esquerra Unida sols els ha separat 3.000 vots de llevar-li un diputat al PSOE per afiançar-se un altre escó al Parlament.

Extrapolant resultats
Com a mètode il·lustratiu, si extrapolem els resultats de les eleccions generals del 20N a una representació en àmbit local podríem veure com el mapa ideogràfic de l’Ajuntament canviaria de forma significativa, donant 12 regidors al PP, 9 al PSOE, 2 a EU-LV, 1 per a COMPROMIS-E i 1 a UPD. Tanmateix no és gens rellevant, en primer lloc degut a que les votacions en clau local demostren canvis significants respecte a les votacions en clau estatal o autonòmica.

Si alguna cosa podem extraure amb claredat és que l’esquerra a Alcoi té més pes, proporcionalment, que a la província d’Alacant, al País Valencià o a Espanya. Per altra banda es mantenen els vots cap a la dreta, que a Alcoi, lluny d’augmentar han disminuït en un 2,5% respecte a les anteriors eleccions generals a pesar de la victòria.

Són els partits minoritaris els que agafen força, COMPROMIS-E, EUPV o UPD augmenten en vots de forma substancial respecte a les anteriors generals. Es consoliden com a alternatives vàlides i sòlides del votant desencantat amb el PSOE o del votant no convençut pel PP.

Com es pot comprovar a Alcoi, com tantes altres vegades, la norma general no és compleix. Definitivament Alcoi és diferent.

* també publicat a ARAMULTIMÈDIA.